Castellà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 283:
Entre les divergències en aquest aspecte tenim aquestes grans divisions:
* La diferenciació històrica entre /s/ (sibilant alveolar sorda) i /θ/ (fricativa interdental sorda) només es conserva a la part septentrional de la península Ibèrica, aproximadament fins a Toledo. A tota Amèrica, Canàries, i la part meridional d'Espanya aquests dos fonemes van confondre's en un de sol (a Andalusia ja al {{segle
* La diferenciació històrica entre /j/ (aproximant palatal sonora) i /ʎ/ (lateral palatal) solament es conserva en algunes zones de la península Ibèrica (Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Navarra, Aragó, part de Catalunya, País Valencià), i a tota la zona andina i central d'Amèrica del Sud (part de Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Paraguay). Especialment en zones bilingües on l'altra llengua manté aquesta distinció, per exemple: gallec, basc, alguns dialectes del català, i algunes llengües ameríndies com el quítxua, l'aimara o el guaraní. La confusió dels dos sons, l'anomenat ''yeísmo'', és majoritari entre els parlants actuals de castellà al món. A les varietats que han confós els dos fonemes, el so exacte varia entre una semiconsonant [j], o una fricativa palatal sonora [ʝ] (en castellà de Madrid, que alterna amb una africada palatal [dʝ] en posició inicial o rere consonant), fins a una fricativa postalveolar sonora [ʒ] (a la major part de l'hemisferi sud), o una fricativa postalveolar sorda [ʃ] (en rioplatense).
| |||