Acta Eruditorum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de publicacions periòdiques i altres canvis menors |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
'''''Acta Eruditorum''''' Va ser la primera revista científica de les terres germàniques, publicada entre 1682 i 1782.<ref name="aeinfo">[http://www.math.dartmouth.edu/~euler/publications/journals/ActaEruditorum.html Informació sobre ''Acta Eruditorum'']</ref>
Va ser fundada el 1682 a [[Leipzig]] per [[Otto Mencke]], qui va ser el seu primer editor, i [[Gottfried Leibniz]],<ref name="aeinfo"></ref> prenent com a model el francès ''[[Journal des sçavans]]'' o l'italià ''Giornale de'letterati''. S'editava mensualment, en llatí, i contenia extractes de noves obres, crítiques, petits assaigs i apunts. La majoria estaven dedicats a temes científics i matemàtics i un bon nombre de grans científics, tant de l'àmbit alemany com no, hi van escriure: [[Jakob Bernoulli]], [[Humphry Ditton]], [[Leonhard Euler]], [[Ehrenfried Walter von Tschirnhaus]], [[Pierre-Simon Laplace]] o [[Joseph Jêrôme Lalande]]; però també hi van escriure humanistes i filòsofs com [[Veit Ludwig von Seckendorff]], [[Stephan Bergler]], [[Christian Thomasius]] o [[Christian Wolff]].
Encara que Mencke va mantenir correspondència amb [[Isaac Newton]], Newton mai va publicar a ''Acta''.<ref>{{Versaleta|Laeven}}, pàgines 158 i 202</ref> La disputa entre Newton i Leibniz sobre el descobriment del càlcul diferencial es va iniciar amb un article de Leibniz en l'exemplar de maig de 1697. En els temps següents, ''Acta Eruditorum'' va ser el portaveu dels partidaris de Leibniz, mentre el seu homòleg britànic, els ''[[Philosophical Transactions]] of the Royal Society'' ho va ser dels partidaris de Newton; tot i que Mencke va fer tot el que va poder per rebaixar el to de l'agra disputa que es va encetar.<ref>{{Versaleta|Laeven}}, pàgines 177-178.</ref>
| |||