Adolf Loos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Adolf Loos''' ([[Brno]], [[Moràvia]], [[10 de desembre]] de [[1870]] - [[Kalksburg]] ([[Viena]]), [[23 d'agost]] de [[1933]]) fou un [[arquitecte]] [[Àustria|austríac]] i un dels pioners de l'[[arquitectura moderna]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.42|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
Després d'estudiar al [[Politècnic de Dresden]], anà als [[Estats Units]] durant tres anys ([[1893]] - [[1896]]), allà visità l'[[Exposició universal|Exposició de Chicago]] i s'entusiasmà per l'arquitectura americana.
El [[1896]] s'establí a Viena, esdevenint amic d'alguns dels protagonistes de les [[avantguardes]] artístiques europees de l'època, com l'escriptor i periodista [[Karl Kraus]], el músic [[Arnold Schönberg]], el poeta [[Peter Altenberg]], [[Kokoschka]] i [[Tristan Tzara]]. Va polemitzar amb els [[Modernisme|modernistes]] ([[Sezession Vienesa|Sezession vienesa]]), que per ell representen un gust ja superat per la realitat contemporània.
És considerat un dels precursors del [[racionalisme arquitectònic]]. Segons Loos, l'arquitectura ha de ser pràctica i per tant no pot ser un [[art]]; d'aquí sorgeix la necessitat moral d'eliminar qualsevol [[Ornament|decoració]] inútil. Compensa aquesta reducció ornamental amb l'ús de materials [[noble]]s i texturats com la fusta o la pedra, fa servir el que anomena sinceritat constructiva (no enganyar en l'ús dels materials ni amb la seva aparença), i estudia en profunditat les complexitats en la distribució de l'espai ([[Raumplan]]).
Entre les seves obres, totalment avantguardistes i tendents a l'eliminació [[ornament]]al, hi trobem la intervenció al Café Museum de [[Viena]] ([[1899]]), la Villa Karma a Montreux ([[1903]]), les cases Steiner i a Michaerlerplatz de [[1910]], ambdues a [[Viena]] i la casa de Tristan Tzara a [[París]] ([[1926]]).
| |||