Adolfo Vázquez Humasqué: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Adolfo Vázquez Humasqué''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[12 de juliol]] de [[1887]] – [[Mèxic DF]], [[26 d'abril]] de [[1975]]). Va ser el fundador i primer president de la ''[[Reial Club Deportiu Mallorca|Real Sociedad Alfonso XIII Foot-ball Club]]'', que posteriorment va adoptar el nom de [[Reial Club Deportiu Mallorca|Reial Mallorca]].
== Biografia ==
Enginyer agrònom de formació, va ser director de la [[Granja Escola d'Agricultura de les Balears]] des de 1912 i director de l'[[Estació Enològica de Felanitx]]. Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] va ser governador civil de [[Jaén]], inspector general de serveis socials agraris, director general de Reforma Agraria, director de l'Institut de Reforma Agraria i sotssecretari del Ministeri d'Agricultura.<ref>[[Gran Enciclopèdia de Mallorca]] 18, pàg. 48.</ref>
Com a escriptor destaca com a autor de diversos llibres de caràcter molt divers. Relacionat amb la seva tasca professional destaca ''Nuevos cultivos en Mallorca'' ([[1915]]). Però també fou novel·lista, ja que fou autor de la novel·la ''El secreto de la pedriza'' ([[1920]]), de la qual la productora [[Balear Film]] realitzà la [[El secreto de la Pedriza|pel·lícula homònima]] el [[1926]].
L'any [[1929]] es traslladà a la Península i va ocupar diferents càrrecs polítics vinculats al Ministeri d'Agricultura durant la [[Segona República]]. Fou Governador Civil de [[Jaén]], director de la Reforma Agrària y Subsecretari del [[Ministeri d'Agricultura]].
Línia 19:
El [[22 de gener]] de [[1916]], a instàncies del mateix Vázquez, es va elegir a [[Palma]] la junta de l'''Asociación de Clubes de Foot-ball'', ens creat per dirigir i fomentar la competició futbolística, fins llavors força irregular i desordenada en mancar un ens federatiu que la regulés. Estava formada per set equips, tots de la capital mallorquina. Alhora, Vázquez va iniciar les gestions per a la construcció d'un camp de futbol de mides reglamentàries, ja que fins llavors no n'existia cap a l'illa i casi tots els partits es disputaven a l'entrepista del [[Velòdrom de Tirador]]. Aquest cap seria seu de tots els equips integrants de l'Associació.
L'existència de l'associació fou efímera perquè el principal club del moment (la secció de futbol del [[Veloç Sport Balear]]) la va abandonar al poc temps. Aquest fet fou determinant perquè Vázquez decidís abandonar la idea d'una associació i decidís la fundació d'una societat esportiva nova. Així va néixer el [[5 de març]] de [[1916]] la societat ''[[Reial Club Deportiu Mallorca|Alfonso XIII Foot-ball Club]]'', que al cap de poc temps assolí el títol de ''Reial''. Adolfo Vázquez en fou escollit primer president de la junta directiva, la qual fou constituïda al carrer de Can Armengol de [[Palma]].
D'altra banda, les gestions per a la construcció del camp de futbol de la primitiva associació de clubs varen continuar; però ara per a la nova societat esportiva. El camp es va construir a la barriada de [[Bons Aires]] i fou el primer terreny de joc de mides reglamentàries que va haver-hi a [[Mallorca]], situat al principi del [[Carrer General Riera]], entre l'antic hipòdrom i la caserna de la [[Guàrdia Civil]] (avui desapareguts).
Línia 25:
Al cap d'un mes Vázquez fou rellevat per [[Antoni Moner Giral]], qui es mantindria en aquest lloc fins [[1920]]; per això, el seu paper té més pes com a impulsor i fundador que com a president del club vermellenc. Vázquez va dirigir unes paraules plenes de sentiment i admiració a qui fou segon president del club i apareixen en el pròleg del llibre ''Año y medio de vida sportiva''.<ref>{{ref web |títol=Año y medio de vida sportiva |obra=Impr. José Tous |autor=Trilobites (Adolfo Vázquez Humasqué) |data=1917 |llengua=castellà}}</ref>
{{Citació|Una tarde presenciaba yo, en la plaza de toros de Palma, una becerrada benéfica, y allí vi a un oficiante de matador, alto, huesudo, bien plantado, que con gran valor y mucho arte cumplía su cometido, siendo cariñosamente ovacionado por el público asistente. Era Antoni Moner; me inspiró gran simpatía, ¿por qué? no sabré decirlo; de esa simpatía instintiva, de esa atracción que suele ser recíproca en el hombre y que en la primera ocasión que se presenta, se convierte en sincera y sólida amistad. Más tarde pude apreciar su habilidad en el tiro de pichón, y en virtud de esta buena disposición que hacía él experimentaba, deseé su triunfo, y el éxito coronó su esfuerzo, y mi deseo.
Cuando me metí en andanzas futbolísticas, Alberto Elvira, mi colaborador, me señaló a Moner como antiguo aficionado, que había practicado el football en Palma y Barcelona, con gran éxito, y tras de su cooperación me lancé. Estaba en el Círculo Mallorquín; tresilleaba; atentísimo, me escuchó, y a pesar de no poseer ningún título de recomendación para que accediese a lo que yo solicitaba, por deferencia a la súplica y simpatía a la idea, aceptó mi propuesta, y colaboró con todo el prestigio que rodea su figura en Palma, y toda la valía de su personalidad anímica.
| |||