Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
rv |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 26:
Hi domina un sentit de cercle, un vèrtex d'acció i gests que giren al voltant del grup de la Verge amb el fill, que representa l'[[Epifania]] que afecta tots els assistents. El fet que les cames de Maria estiguin tornades cap a l'esquerra mentre que el seu cap i el de Jesús es giren a la dreta donen a la [[piràmide]] un sentit de moviment rotatori. El cap de Maria és la intersecció de les dues diagonals del quadre, que es pot dir ''quadrat'' vista la lleu diferència entre l'alçada i la base, i per això mateix el cap de la Verge és el centre de l'obra.
Al fons, dos arbres formen una diagonal. L'un és un llorer, símbol de triomf, i l'altre una palmera; aquest segon arbre pot entendre's com a signe de martiri o com a al·lusió a una frase del [[Càntic dels Càntics]]: "Ets majestuosa com una palmera", en què sembla prefigurar-se Maria.
Després d'aquests arbres apareixen dues escenes. A l'esquerra, la ruïna d'un edifici clàssic, en què poden veure's obrers, aparentment reparant-la. A la dreta, hi ha genets desarçonats lluitant, sobre cavalls enfurismats, i un esbós d'un paisatge rocós. El temple en ruïnes pot veure's com una al·lusió a la caiguda del [[temple de Jerusalem]], amb un arc trencat en què creixen petits arbusts, cosa que succeeix en algunes construccions antigues en què la natura ha començat a apropiar-se-les. Però també és possible que les ruïnes al·ludissin a la [[basílica de Maxenci]], perquè, segons una llegenda medieval, els romans deien que romandria en peus fins que una verge donés a llum. Se suposa que va caure la nit del naixement de Crist (de fet, ni tan sols estava construïda aleshores). Les ruïnes dominaven un dibuix preparatori de Leonardo, que també presentava els cavallers lluitant, però va quedar relegat al fons a la pintura final.
[[Fitxer:Study for the Adoration of Magi 2.jpg|miniatura|Estudi per a l'''Adoració dels Mags'']]
La trobada d'homes armats s'interpreta com a símbol de la bogeria de la gent que no ha rebut encara el missatge cristià. Com succeeix amb el [[Tondo Doni]] de [[Miquel Àngel]], el paisatge del fons probablement representa el món pagà suplantat pel cristià, tal com s'inaugura pels esdeveniments que tenen lloc en primer pla.
Leonardo va usar amb saviesa la seva tècnica de jocs de llum i ombra, estimulant la imaginació de l'observador amb el que generava una il·lusió de profunditat. Leonardo desenvolupa el seu ús pioner del [[clarobscur]] en la imatge, creant el que sembla una massa caòtica de gent enfonsada en l'obscuritat i la confusió des de la qual els mags miren cap a les figures, brillantment il·luminades, de la Verge i el nen, mentre que el món pagà del fons continua construint i lluitant, aliens a la revelació.
Aquesta obra demostra també el domini de Leonardo de l'[[anatomia humana]], en què tots els elements obliguen a mirar cap al centre, on estan les figures de la Verge i el nen.
El [[2002]], Maurizio Seracini, un especialista tècnic en diagnòstic artístic, va rebre l'encàrrec dels Uffizi d'estudiar la superfície de la pintura per determinar si la pintura podia restaurar-se sense danyar-la. Va concloure que no es podia i va demostrar que solament l'esbós era obra de Leonardo da Vinci, i la pintura de la superfície seria obra d'un altre artista, més feble. Va afirmar que "res de la pintura que veiem en l'''Adoració'' avui va ser posada aquí per Leonardo". Per demostrar els resultats de la seva recerca diagnòstica, Seracini va fer més de 2.400 enregistraments fotogràfics d'[[infraroig]]s de l'elaborat dibuix inferior de la pintura, i anàlisis científiques.
Vegeu la [http://www.florence.tv.eng.esperia.com/playlist.aspx?v=224 presentació completa] per Florence.tv, que mostra el veritable treball de Leonardo amagat en l'''Adoració dels Mags'', descobert pel professor Seracini.
| |||