Agence France-Presse: diferència entre les revisions

L''''Agence France-Presse''' ('''AFP''') és l'[[agència de notícies]] més antiga del món i una de les majors, juntament amb [[Reuters]] i [[Associated Press]]. AFP té seu a [[París]], amb centres regionals a [[Washington DC]], [[Hong Kong]], [[Nicòsia]], [[Montevideo]] i oficines en 110 països. Transmet notícies en [[francès]], [[anglès]], [[castellà]], [[àrab]], [[alemany]], [[portuguès]] i [[rus]].

L'agència es va fundar el [[1835]] per un traductor i publicista parisenc, [[Charles-Louis Havas]], com a ''[[Agència Havas]]''. Dos dels seus empleats, Paul Reuter i Bernhard Wolff després van instal·lar agències de notícies rivals a [[Londres]] i [[Berlín]] respectivament. A fi de reduir despeses i desenvolupar una àrea en el negoci, els fills de Havas, qui els van succeir el [[1852]], van signar acords amb Reuter i Wolff, atorgant a cada agència de notícies una zona de reportatge exclusiva en diferents parts d'[[Europa]].

Aquest acord va durar fins als [[anys 1930]], quan la invenció de la comunicació sense fil a ona va millorar i va reduir els costos. Per a millorar l'abast de Havas en els seus reportatges en un moment de gran tensió nacional, el govern francès va finançar fins a 47% de les seves inversions. Quan [[Alemanya]] va envair [[França]] el [[1940]], l'agència va ser presa per les autoritats i reanomenada ''Agence Française d'Information'' (AFI, Agència Francesa d'Informació), encara que la companyia de publicitat mantenia el nom de Havas. El [[20 d'agost]] de [[1944]], mentre els aliats es traslladaven a Paris, un grup de periodistes de la [[Resistència Francesa]] va prendre les oficines de l'AFI i van publicar el primer informe de la ciutat alliberada sota el nom d'Agence France-Presse.

Establerta com una empresa estatal, l'AFP es va encarregar en els anys post-guerra a desenvolupar la seva pròpia xarxa internacional de corresponsals. Un d'ells va ser el primer periodista a reportar la mort de [[Ióssif Stalin]], el [[6 de març]] de [[1953]]. El [[10 de gener]] de [[1957]], el Parlament de França va establir la independència de l'agència. Des de llavors, la proporció dels ingressos de l'agència per subscripcions de departaments del govern ha disminuït. En [[1982]], l'agència va començar a descentralitzar les seves decisions i va construir a [[Hong Kong]] un dels seus quatre centres regionals autònoms. Cada regió té el seu propi pressupost, director administratiu i cap de redacció.

L'AFP disposa d'un estat particular definit per la llei del 10 de gener de [[1958]]. Per això és "''un organisme autònom dotat de la personalitat civil i el funcionament de la qual està assegurat seguint les regles comercials''". La seva missió és llavors la d'"''investigar tant a França com a l'estranger els elements d'informació completa i objectiva''" i de "''posar-la a la disposició de l'usuari''". El [[Consell d'Estat]] la va qualificar d'òrgan de dret privat en una opinió d'assemblea del 10 de juny de 2004 relativa a l'estatut jurídic del seient de l'Agència.

* el [[gerent|president director general]] (PDG), triat per un consell d'administració a part dels seus membres, triat almenys per 12 veus per a un mandat d'una durada renovable de 3 anys.

La llei de [[1957]] va instituir igualment un consell superior de 8 membres, qui vetllen pel compliment de l'AFP en la missió que li és concedida pels seus estatuts; aquest és susceptible a rebre les queixes dels usuaris o de professionals, i de sancionar al PDG. Està qualificat com a jurisdicció administrativa especial (Jean Waline) o d'una autoritat administrativa independent (Informe 2001 del Consell d'Estat).

El seu estatut particular l'autoritza a no tenir director de publicació. Escapa doncs del sistema clàssic de la responsabilitat penal en cascada prevista per la llei de [[1881]] sobre la [[llibertat de premsa]]. Per això, el PDG de l'AFP no és responsable d'escrits de la seva agència.

L'AFP no disposa de capital ni accionistes, solament de dotacions de fons propis. El seu estatut li prohibeix ser directament subvencionat per l'Estat. Depèn dels seus recursos comercials, però el 40% del volum de negocis en [[2004]] prové d'abonaments de serveis públics dependents del govern francès. El primer client i el membre important del consell d'administració, de fet l'Estat mateix, fixa el preu del seu abonament segons els mitjans que requereixi atribuir a l'Agència. Cada any, en el moment de la discussió del pressupost, els representants de l'Estat tenen en efecte un vot preponderant.

A pesar d'aquest pes financer de l'Estat, els periodistes reivindiquen la independència absoluta de la línia editorial de l'agència. El novembre de [[2003]], l'empresa va signar un contracte d'objectius i de mitjans amb l'Estat per a restablir des de [[2007]] una situació financera preocupant. Aquesta va involucrar per altra banda la venda del seient històric de l'Agència (lloc de la Borsa a París) per arrendament financer.