Agustí Duran i Sanpere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
El [[1917]] s'incorporà i organitzà l'Arxiu Municipal de Barcelona, l'Oficina d'Investigacions i Publicacions i l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona|Arxiu Històric de Barcelona]], on va reunir quatre grans fons documentals: l’arxiu municipal pròpiament dit, l’hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica.
[[fitxer:078 Casa Museu Duran i Sanpere, c. Major 113 (Cervera), estudi, paper de carta.jpg|miniatura|esquerra|Paper de carta d'Agustí Duran i Sanpere a l'estudi de la seva casa de Cervera, on es poden comprovar els diversos càrrecs que va ostentar al llarg de la vida]]
Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]], de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] ([[1942]]), del qual fou president el 1957, i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]), fou l'organitzador del [[Museu Comarcal de Cervera]]. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l’oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys.
Era un home de caràcter dispers però d’una gran riquesa informativa. Va escriure articles a partir del seu coneixement de les fonts arxivístiques municipals, gràcies a la feina que exercia. Foren articles sobre història, cultura i art de Barcelona, dins un ampli període cronològic: des de l’edat mitjana fins al {{segle|XX}}.
Va instaurar la base de l’ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s’havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d’estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament. El 1929 dins l’[[Exposició Internacional de Barcelona]] organitzà un pavelló que seria un primer assaig del futur [[Museu d’Història de Barcelona]].
Línia 22:
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1936 i 1939 assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s’instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.
Acabada la guerra va superar un procés militar de depuració per la seva activitat de salvament d'arxius, i per haver sortit tres vegades a l’estranger i haver retornat a Barcelona. Reprengué al cap de poc la seva activitat a l’Arxiu Municipal de Barcelona.
A principis dels anys quaranta i per un curt període fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.<ref>"Agustí Duran i Sanpere". Dins: A. Estivill, ''Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries'', Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 168-170</ref> El 1943 fundà l’[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]], organisme que reunia l’[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Art, Indústries i Tradicions Populars. Allà hi organitzà tota mena d'activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d'artesania, de fotografies, de material arqueològic, d'activitats pedagògiques, etc. D’aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l’emissora de Ràdio Barcelona, que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven ''Barcelona. Divulgación Histórica'', i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.
| |||