Cianur d'hidrogen: diferència entre les revisions

 

Reprinted in: {{ref-publicació|autor=Berthollet, C. L.|any=1789|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110315k/f40.image.langEN|títol=Extrait d'un mémoire sur l'acide prussique|trans-title=Extract of a memoir on prussic acid|publicació=Annales de Chimie|volum=1|pàgines=30–39}}</ref> una important contribució a la teoria dels àcids, que fins ara havia postulat que els àcids han de contenir oxigen<ref>{{ref-notícia|autor=Newbold, B. T.|títol=Claude Louis Berthollet: A Great Chemist in the French Tradition|data=1999-11-01|obra=Canadian Chemical News|url=http://www.allbusiness.com/north-america/canada/370855-1.html|consulta=2010-03-31}}</ref> (d’aquí el nom d’[[oxigen]] en si, que deriva d’elements grecs que volen dir “antic àcid” i també es [[Calc semàntic|qualifiquen]] en alemany com ''Sauerstoff''). El 1811, [[Joseph-Louis Gay-Lussac|Joseph Louis Gay-Lussac]] va preparar cianur d'hidrogen liquat pur.<ref>{{ref-publicació|autor=Gay-Lussac, J. L.|any=1811|url=https://books.google.com/books?id=uJs5AAAAcAAJ&pg=PA128|títol=Note sur l'acide prussique|trans-title=Note on prussic acid|publicació=Annales de Chimie|volum=44|pàgines=128–133}}</ref> El 1815, Gay-Lussac va deduir la fórmula química d’àmbit pràctic de l’àmbit càcid. El cianur radical del cianur d'hidrogen es va donar el nom de [[cian]], no només una paraula anglesa per a una tonalitat de blau, sinó la paraula grega per a blau ([[grec antic]] κυανοῦς), de nou degut a la seva derivació del blau prussià.

 

== Referències ==