Alcuí de York: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
== Biografia ==
El monjo anglès originari de [[Northumbria]] va estudiar teologia a l'escola episcopal de [[York (Anglaterra)|York]], sota la direcció d'un deixeble de [[Beda el Venerable]], Aelbert, que en va esdevenir el mestre.
L'any [[781]], el rei [[Aelfwald II de Northúmbria|Ælfwald II]] va enviar Alcuí a Roma per a sol·licitar al Papa la confirmació oficial de la condició d'arquebisbat de York i per a confirmar l'elecció del nou arquebisbe, Eanbald I. De retorn cap a York, va trobar [[Carlemany]] a [[Parma]] i va decidir acceptar-li l'oferta de dirigir l'escola palatina [[Aquisgrà|d'Aquisgrà]] el 782. Des de llavors, fou un dels mestres pensadors del món franc, europeu i un dels promotors de la renaixença intel·lectual.
Va prendre part en els concilis principals de l'època, com el de [[Concili de Frankfurt|Frankfurt]] l'any 794, i es va mostrar molt combatiu contra l'[[adopcionisme]], concretament contra un dels seus màxims impulsors: el bisbe català [[Fèlix d'Urgell]]. Va participar en la reforma de la [[litúrgia]] i en particular de la revisió dels llibres com el ''[[Lectionarium]]'' i el ''[[Sacramentarium]]'' gregorians. Va organitzar l'[[ensenyament]] necessari per a la formació de les futures elits administratives de l'imperi i de l'[[Església Catòlica|Església catòlica]]. Va portar a terme un programa d'ensenyament amb una base de la [[lectura]] i l'[[escriptura]], organitzant-lo en les set arts liberals (''trivium i quadrivium'').
Alcuí va figurar en les reunions de l'acadèmia Palatina, on els grans membres de la cort debatien sota la presidència del rei, anomenat David, d'Alcuí que es feia dir [[Horaci]] i de [[Teodulf d'Orleans]] que es feia dir [[Píndar]].
Abat de Sant Martí de [[Tours]] el 796, s'hi va instal·lar el 801 i en va fer un centre del renaixement carolingi. En estretes relacions epistolars amb Carlemany i amb els principals personatges del seu temps, va continuar fins a la mort exercint un veritable magisteri intel·lectual en l'imperi. Aquí va fundar una acadèmia de filosofia i de teologia molt innovadora que va ser un precedent de la universitat i un centre de producció de manuscrits molt important.
Alcuí va morir el 19 de maig de 804 a Tours a l'edat de 74 anys, després d'una vida austera i dedicada a l'estudi.
Línia 27:
== Obra ==
[[Fitxer:Charlemagne et Alcuin.jpg|miniatura|''Alcuí lliura uns manuscrits a Carlemany'' per Victor Schnetz (1830) (París, [[Museu del Louvre]])]]
Alcuí va deixar nombroses obres, molt diverses, sobretot tractats de pedagogia i de teologia. De la seva activitat literària, n'han quedat uns poemes llatins, una Bíblia corregida, i el famós ''Capitularium de Villis'', tot i que encara se'n posa en dubte l'autoria.
=== Bíblia corregida ===
| |||