Michel de Montaigne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m petits retocs
Línia 11:
Pierre Eyquem, el pare de Michel, va ser el primer membre de la família a instal·lar-se a la casa del [[Perigord]], que ja havia fet endreçar i fortificar. Es va casar amb Antoinette Louppes (adaptació del cognom López de Villanueva, filla d'un comerciant tolosà i d'origen judeoportuguès), amb qui va tenir vuit fills. Michel en va ser el primogènit. Gràcies a aquest matrimoni, a més, va millorar la seua situació econòmica. El mateix Montaigne tenia avantpassats aragonesos per part de mare, jueus conversos.
 
Montaigne va rebre de son pare, que havia participat en les guerres d'[[Itàlia]] i hi havia pres contacte amb les idees de l'[[humanisme]], una educació liberal i [[humanisme|humanista]]. Segons explica el mateix Montaigne, el seu pare el va fer viure amb uns pagesos fins a l'edat de tres anys per tal que s'acostumés al més senzill estil de vida, de manera que la primera llengua que va aprendre va ser el gascó, és a dir, l'occità. A l'edat de tres anys, però, el seu pare el va fer tornar al castell, on els seus preceptors es van encarregar de donar-li tota la instrucció en llatí.<ref>{{Ref-web|títol=Biografia de Montaigne|url=https://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montaigne.htm|consulta=2019-07-13}}</ref> I no sols l'educació: tot el personal del castell tenia instruccions d'adreçar-se al jove Montaigne en llatí, i no obeir-lo si els parlava en una altra llengua. Va començar a aprendre el francésfrancès amb posterioritat, quan va anar al ''collège de Guyenne'', a [[Bordeus]],<ref>{{Ref-web|títol=Michel de Montaigne {{!}} French writer and philosopher|url=https://www.britannica.com/biography/Michel-de-Montaigne|consulta=2019-07-13|llengua=en}}</ref> un dels centres de l’[[humanisme]] d'aquella ciutat, on també va aprendre grec, retòrica i teatre, i on ja va brillar de seguida tant per la seua desimboltura en les discussions o en els combats retòrics, com pel seu gust pel teatre.
 
No se sap amb certesa si va ser a [[Tolosa]] o a [[París]] on va continuar, segurament entre [[1546]] i [[1554]], els estudis de dret indispensables per a les seues activitats futures. El [[1557]], ja el trobem com a conseller a la ''Cour des aides'' del [[Perigord]], que es reunirà des de llavors al Parlament de Bordeus. Hi exercirà tretze anys, la qual cosa li valdrà unes quantes missions al Parlament de [[França]], i hi va conéixerconèixer [[Étienne de La Boétie]], que va ser el gran amic de la seua vida.
 
== Maduresa ==
Línia 27:
Mentre era a [[Roma]], el [[1581]], es va assabentar que havia estat elegit alcalde de [[Bordeus]].<ref>{{Ref-web|títol=Michel de Montaigne {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043511.xml|consulta=2019-07-12}}</ref> El seu pare Pierre Eyquem ja havia exercit aquest càrrec, que Michel de Montaigne va ocupar fins al [[1585]]. Va mirar de moderar les relacions entre catòlics i protestants. Cap a la fi del seu mandat, la [[pesta]] va fer estralls a la ciutat.
 
Quan [[Enric IV de França|Enric IV]], nou rei, i amb qui ell sempre havia mantingut llaços d'amistat, l'invita a anar a la seua cort com a conseller, rebutjant el paper que va tenir [[Plató]] aconsellant el tirà [[Dionís de Siracusa]], declina la generosa invitació: "''No he rebut mai cap bé de la liberalitat dels reis, ni demanat ni merescut, i no he rebut cap pagament dels passos que he fet al seu servei (...) SócSoc, senyor, tan ric com desitge''". Va continuar augmentant i revisant els ''Assajos'' fins que va morir, el [[1592]], al castell de Montaigne.
 
== Obra ==
Línia 72:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |commons=Michel de Montaigne |q=Michel de Montaigne}}
* [http://www.alcoberro.info/planes/montaigne0.htm ''DosssierDossier Montaigne''] {{es}}.
 
{{Autoritat}}