Alexandre Plana i Santaló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
| influencies_de = [[Remy de Gourmont]]
}}
'''Alexandre Plana i Santaló''' ([[Lleida]], [[1889]] - [[Banyuls de la Marenda]], [[1940]]) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent [[noucentista]]. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] alhora que fou advocat i conseller de la [[Unió Industrial Metal·lúrgica]] a partir de 1915. Des de 1927 fou vocal del [[Consejo de Economía Nacional]]. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, ''Les idees polítiques d'en Valentí Almirall'' (1915). El 1937 es va exiliar, primer a [[París]] i més tard al [[Rosselló]], on va morir.
Va participar en les tertúlies literàries de l'[[Ateneu Barcelonès]], on fou mentor d'escriptors més joves com [[Josep Maria de Sagarra]] o [[Josep Pla]]. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions, així a ''[[El Poble Català]]'' hi publicava la crítica teatral, a ''[[La Publicitat]]'' la cinematogràfica, a ''[[La Vanguardia]]'' la d'arts plàstiques i a ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' la discogràfica. Va dedicar diverses monografies a pintors com ''L'obra d'Isidre Nonell'' (1917), ''Joaquim Sunyer'' (1920) i ''Jaume Mercadé'' (1928). Molta d'aquesta obra crítica fou recollida al volum ''Els valors del nostre Renaixement'' de 1976. Així mateix, ell fou autor de l{{'}}''Antologia de poetes catalans moderns''.
| |||