Alfred Lunt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 11:
 
 
Es va convertir en una estrella el 1919 actuant en l'obra de Booth Tarkington ''Clarence'', distingint-se aviat per la seva interpretació de personatges de diversa índole. Entre aquests personatges figuren el Comte de Essex en l'obra de [[Maxwell Anderson]] ''Elizabeth the Queen'', el d'un cantant i ballarí en l'obra de Robert Emmet Sherwood ''Idiot's Delight'', el de milionari megalòman en ''Meteor'', de Samuel Nathaniel Behrman, o el de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] en l'obra de [[Jean Giraudoux]] ''Amphitryon'' 38. Les seves actuacions en el drama clàssic van ser escasses, però tot i així va tenir èxit amb l'obra de [[William Shakespeare|Shakespeare]] ''[[La feréstega domada]]'' i amb la de [[Anton Txékhov|Txékhov]] ''[[La gavina]]'' (en aquesta Lunt era Trigorin, i la seva esposa encarnava a Arkadina, mentre que Uta Hagen, debutant a Broadway, era Nina).
 
Lunt tenia una tècnica teatral molt personal. Entre altres característiques, en gairebé tots els seus papers hi havia una perllongada seqüència en la qual actuava d'esquena al públic, comunicant les emocions dels seus personatges únicament amb la veu i el cos, sense utilitzar per res el rostre.