Alps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
}}
Els '''Alps''' (''Alpen'' en [[alemany]], ''Alpes'' en [[francès]] i ''Ârpes'' en [[francoprovençal]], ''Alpi'' en [[italià]], ''Alpe'' en [[eslovè]], ''Alps'' en [[furlà]], [[occità]] i [[romanx]], ''Alp'' en [[llombard]] i [[piemontès]]) són una cadena de [[muntanya|muntanyes]] situada a l'[[Europa]] central.
El seu punt culminant és el [[Mont Blanc]], amb 4.810 metres d'altitud. Al voltant dels Alps –afavorit per rius importants de cabal uniforme i riques terres de conreu– es va edificar la civilització europea que avui coneixem. Els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Itàlia]], almenys pel que fa als grans massissos, ja que també [[Mònaco]], [[Eslovènia]], [[Alemanya]] i [[Liechtenstein]] tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la serralada.
Línia 858:
A continuació les zones boscoses: faig, roures i coníferes de moltes espècies, de les quals n'hi ha que són de fulla caduca i que arriben –als llocs adients- fins a dos mil metres d'alçada. En general, però, per damunt de 1.500 metres, allí on s'ha format terra suficient per suportar-ho, dominen els prats d'herba per dallar i les pastures.
La supervivència de les diverses espècies d'animals salvatges ha estat condicionada també per l'existència de grans extensions del tot inhabitables: les glaceres i les altes crestes. A la resta del territori es troben els següents mamífers: el cabirol, l'isard, el cérvol i la cabra muntesa d'una espècie coneguda allà com a ''stambecco'' (Capra ibex) (aquesta darrera només a la zona dels Alps de Graies). L'ós bru i el llop, almenys en completa llibertat, són només un record del passat.
[[Fitxer:ibex.jpg|miniatura|Capra ibex. Mamífer de mida grossa i aspecte fer, del tot inofensiu si no és molestat.]]
Són molt més freqüents el porc senglar, la guineu, l'esquirol, la marmota i la llebre. Aquestes dues darreres espècies ocupen zones elevades, aparentment molt per damunt de la línia de vegetació.
Als boscos, més difícils de trobar però, també hi ha teixons, genetes, petits mustèlids i el porc espí.
Les aus més visibles són l'àliga i el voltor, les gralles i els corbs. Una d'aquestes espècies de carronyaires (la gralla de bec groc) és capaç de pujar dalt de tot dels cims més freqüentats, per hostils que en siguin les condicions, al darrere dels grups d'alpinistes, mentre espera que li ofereixin menjar. Al vessant sud dels Alps s'ha reintroduït amb èxit el trencalòs.
Als rius, l'única espècie és la truita, encara que n'hi ha de diverses classes, algunes de foranes.
Val a dir que fins i tot fora de les zones d'especial protecció, els boscos i els animals són tractats amb molta cura a tota la zona dels Alps, en molts casos com un atractiu turístic, molt més valuós i rendible que la fusta dels arbres i la carn o la pell dels animals. Prova d'això és que el tímid esquirol és freqüent fins i tot als jardins dels poblets i de les ciutats.
Línia 882:
== Presència humana als Alps ==
L'ocupació humana a la serralada és relativament molt moderna. Es considera que fa només uns cinc mil anys que s'hi van començar a instal·lar les primeres poblacions permanents. Les grans glaceres, en el seu retrocés, van alliberar grans extensions de terres planes, cobertes amb el pas del temps per sediments fèrtils, a tots dos vessants de la serralada, que en el seu moment serien ocupades per l'home, en el seu procés d'expansió.
No és fins a l'època de la conquesta romana que es tenen dades històriques de la població humana als Alps. En aquells moments les principals tribus –d'origen cèltic- eren els úbers, els seduns, els veragres, els nantuals, els lepontins, els rètics i i els salassos. Les invasions romanes des del sud i les germàniques (longobards) des del nord van empènyer grups de població a ocupar valls de l'un o l'altre costat de la serralada, travessant els elevats ports de muntanya, cosa que explica l'alternança de les diverses cultures idiomàtiques.
De forma semblant a com va passar als Pirineus, es va donar un curt període d'invasió i de dominació musulmana en la vila de [[Fraxinetum]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ullidtz |nom=Per |títol=Dronning Edels Familie |url=http://books.google.cat/books?id=OLMkJZWKMz8C&pg=PA161&lpg=PA161&dq=Abd-ar-Rahman+Fraxinet&source=bl&ots=uxrTNZr-jK&sig=wrVZDwkp3_vbnSQPVYpiYGVMnBs&hl=ca&sa=X&ei=B0FCUNynAoiIhQfToYH4Aw&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=Abd-ar-Rahman%20Fraxinet&f=false |llengua=noruec |editorial=Books on Demand |data=2010 |pàgines=p.161 |isbn=8776916782}}</ref> des d'on els sarraïns feien incursions cap a altres llocs, arribant fins al [[Piemont]] a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al [[Valais]]) a [[Suïssa]].
Conseqüència dels moviments de població són els idiomes que actualment s'hi parlen: el [[francès]], que és l'idioma de la política i la cultura, i que domina en exclusiva la part oest. L'[[alemany]] a la part nord, i que s'imposa al món de la indústria a Suïssa i al Tirol, així com a determinades valls del vessant sud en forma de dialectes: la vall de Gressoney i d'Ayas, i a la població de Breuil, a la vall de Cervinia, totes aquestes ja a Itàlia.
El [[romanx]] és l'idioma comú a la zona dels Grisons i la part alta de la vall del Rin. Aquest idioma té, a més, nombrosos dialectes, però entre tots són a penes utilitzats per cinquanta mil persones. El [[ladí]] es parla a Itàlia, on està restringit pràcticament a la zona dels Dolomites, i a les valls del sud-est suís. En forma de dialectes, molt barrejat amb el romanx i sense la categoria de llengua escrita, es parla a zones del Tirol.
Suïssa, país alpí, ha esdevingut un exemple de convivència i tolerància idiomàtica: té quatre idiomes oficials, molt diferents entre ells i també respecte a la seva extensió. Malgrat això no es donen conflictes entre els naturals d'una o una altra parla. Políticament sempre neutral, manté, també, una exquisida neutralitat interior.
Durant tot el segle XX i també actualment, els Alps han esdevingut una primera destinació mundial del [[turisme]]. Amb el fons paisatgístic que els caracteritza, s'ha construït un nombre important d'estacions hivernals per a la pràctica de l'[[esquí]] alpí. Algunes són molt importants, d'altres només tenen un petit remuntador, situat –és el cas de petits pobles a les zones rurals d'Àustria- a vegades al mateix pati de l'escola pública de la localitat.
La pràctica de l'[[alpinisme]] atreu cada estiu milers de practicants, que hi romanen, en molts casos, la temporada sencera.
Així mateix, a la primavera, les ascensions i travesses d'[[esquí de muntanya]] donen vida a pobles i [[Refugi de muntanya|refugis de muntanya]] remots, en valls apartades, sovint fora dels corrents turístics més importants.
Totes aquestes activitats plegades han donat lloc a una veritable indústria de la muntanya, que a més s'està fent amb un notable respecte per l'entorn, excepte naturalment en el cas de les estacions d'esquí, que per força han d'estendre les seves instal·lacions. Aquesta indústria és molt contestada a les darreres dècades: se n'han limitat les noves instal·lacions i s'han retirat aquelles que per qualsevol raó quedaven fora de servei.
Són nombrosos els grups de caràcter conservacionista i que tenen una considerable influència a la societat, que vetllen per impedir la desnaturalització de la serralada.
[[Fitxer:Silvretta Panorama wiki mg-k.jpg|miniatura|center|800px|Vista panoràmica]]
| |||