Amparo Soler Leal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
== Biografia ==
=== Teatre ===
Nascuda dins una família d'artistes, era filla dels actors [[Salvador Soler Marí]] i [[Milagros Leal]]. Debutà a l'escena l'any [[1948]] amb l'obra ''No me mientas tanto'', d'[[Alfonso Paso]]. Més tard s'incorporà a la companyia del [[Teatro María Guerrero]] i sota la direcció de [[Luis Escobar Kirkpatrick|Luis Escobar]] va recollir èxits com ''Historias de una casa'', de [[Joaquín Calvo Sotelo]].
Va mantenir durant els anys següents una intensa activitat teatral, amb èxits com ''Prision de soledad''. Després va passar per les companyies de [[Catalina Bárcena]] i [[Ernesto Vilches]], finalment, entrada la dècada dels seixanta, va formar la seva pròpia companyia amb la qual va interpretar obres de [[Luigi Pirandello]] i de [[Jean Paul Sartre]].
Línia 19:
=== Cinema ===
En cinema havia debutat el [[1952]] amb la pel·lícula ''[[Puebla de las mujeres]]'', d'[[Antonio del Amo]]. Però la seva popularitat es va incrementar amb el film des de ''[[Usted puede ser un asesino]]'' (1952), de [[José María Forqué]]. A la dècada de 1960 participà en diversos films d'èxit popular, com ''[[La gran familia]]'' (com esposa del protagonista [[Alberto Closas]]) i la comèdia ''[[Las que tienen que servir (película)|Las que tienen que servir]]'' (junt a [[Concha Velasco]]).
Treballà tant en papers còmics com en els dramàtics a les ordres de directors prestigiosos com: [[Luis Buñuel]] (''[[El discreto encanto de la burguesía]]''), [[Pedro Olea]] (''[[El bosque del lobo]]''), [[Jaime de Armiñán]], [[Fernando Fernán Gómez]] (''[[Las bicicletas son para el verano (película)|Las bicicletas son para el verano]]''), [[Pilar Miró]] (''[[El crimen de Cuenca]]'') i [[Pedro Almodóvar]] (''[[¿Qué he hecho yo para merecer esto?]]'').
Especialment es recorda la seva col·laboració amb [[Luis García Berlanga]] amb títols com ''[[Plácido]]'', ''[[Tamaño natural]]'', ''[[La vaquilla]]'' i la trilogia iniciada amb ''[[L'scopeta nacional]]''. També va intervenir en el darrer film de Berlanga: ''[[París-Tombuctú]]''.
Malgrat això mai va ser nominada als [[Premis Goya]] potser perquè la major part de la seva carrera es va desenvolupar abans de la creació d'aquests premis cinematogràfics (1986).
| |||