Revisió del 17:58, 10 maig 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.513 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 09:18, 19 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.513 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 5: La flauta de bec va ser popular a l'[[edat mitjana]], però va declinar a meitats del {{segle\|XVIII\|s}} a favor d'altres [[instruments de vent]], com particularment la [[flauta travessera]], tot i que també l'[[oboè]] i el [[clarinet]]. Durant el seu apogeu, el [[so]] de la flauta de bec s'associà tradicionalment amb les aus, els pastors, fets miraculosos, funerals, matrimonis i les escenes amoroses. Podem trobar moltes imatges de flautes de bec a la literatura i obres d'art associat amb tots ells. [[Henry Purcell]], [[Johann Sebastian Bach]], [[Georg Philipp Telemann]], [[Georg Friedrich Händel\|Georg Friedrich Handel]] i [[Antonio Vivaldi]] ens ha deixat nombroses obres per aquest instrument fent palesa la seva popularitat i alhora l'extraordinari nivell vistuos que havien aconseguit els intèrprets de l'època. La flauta de bec va ressorgir ja en el {{segle\|XX\|s}}, en dos vessants destacades. La primera, de cara a la recuperació de la interpretació de la música històrica amb els instruments originals pels quals va ser escrita. La segona, per la seva idoneïtat pedagògica per a l'ensenyament de música a l'escola com per l'atractiu que representa per a molts intèrprets aficionats. Avui, malgrat que molta gent el veu com a un simple instrument per a nens, el cert és que hi ha molts grans intèrprets professionals que demostren àmpliament tota la capacitat de l'instrument recuperant així el prestigi que havia tingut en el seu moment. [[Fitxer:Adagio sonate rem Finger.ogg\|miniatura\|Sonata en re menor interpretada amb [[clavicembal]] i flauta dolça.]]

Flauta dolça: diferència entre les revisions