Rakhine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 8:
A Arracan, la immigració musulmana bengalí, un terç de la població, s'anomena a si mateixa [[Rohingya]] des de fa poques dècades, després d'haver-se definit, consecutivament i per avatars polítics, com a «índia» i «pakistanesa». La població nativa arracanesa, en vies de minorització, i la resta dels birmans, els continuen anomenant "indis" (oficialment, bengalins i informalment "kala" o "negres").
Els bengalins viuen als tres districtes del nord, on la població nativa arracanesa, de raça mongoloide, ha estat completament erradicada a diversos pobles o assimilada per casaments entre homes musulmans i dones budistes forçades a convertir-se a l'islam, religió que passa als seus descendents. La llengua dels bengalins d'Arracan, autodenominats rohingyas, és el dialecte bengalí de Chittagong, com en el cas, per exemple del premi Nobel [[Muhamad Yunus]]. Muhamad Yunus és també un dels noms més corrents entre els que des de fa poques dècades es fan anomenar rohingyas, per disfressar l'expansionisme musulmà bengalí, un fenomen que no és específic de Birmània, sinó que afecta també molts estats de l'Índia, com [[Assam]], [[Meghalaya]] o [[Nagaland]], on les poblacions natives, sovint mongoloides i cristianitzades, estan sent minoritzades per l'explosió demogràfica dels immigrants musulmans bengalins arribats durant el {{segle|XX
== Referències ==
| |||