Ovella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Plantilla |
||
Línia 169:
Els ramats de la Mesta seguien un patró estacional de [[transhumància]] a través d'Espanya. A la primavera abandonaven els pasts d'hivern a [[Extremadura]] i [[Andalusia]] per pasturar als pasts d'estiu a [[Castella]], per després tornar al sud a la tardor.<ref name="daily"/> Els monarques espanyols, desitjosos d'augmentar els beneficis del comerç de llana, donaren amples drets legals a la Mesta, sovint a expenses dels camperols locals.<ref name="daily"/> Els enormes ramats d'ovelles merines tenien dret de precedència a les seves rutes migratòries. Les ciutats i pobles estaven obligats per llei a permetre que els ramats pasturessin a les terres municipals i la Mesta tenia els seus propis oficials, que podien convocar persones que haguessin comès ofenses als seus propis tribunals.<ref name="daily"/> L'exportació d'ovelles merines sense permís reial també era un delicte castigable, de manera que es mantingué un monopoli gairebé absolut sobre aquesta raça fins a la invasió de [[Napoleó]] al {{segle|XVIII|s}}. Després que fos abolida la prohibició d'exportar ovelles merines. es començaren a distribuir ovelles de llana fina arreu del món. L'exportació d'ovelles merines a [[Rambouillet]] duda a terme per [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] el [[1786]] posà la base per la raça d'[[ovella Rambouillet]] actual.<ref name="Simmons"/> Després de les [[Guerres Napoleòniques]] i la distribució global de ramats d'ovelles merines, anteriorment úniques a Espanya, la ramaderia ovina espanyola tornà a races de llana basta com la [[xurra]] i ja no tenia importància econòmica internacional.
La ramaderia ovina espanyola era un exemple de gestió de les migracions dels ramats, amb grans ramats homogenis que s'estenien arreu del país. En comparació, el model oví d'[[Anglaterra]] era bastant diferent però tenia una importància similar per l'economia de l'[[imperi Britànic]]. Fins a principis del {{segle|XX
Un esdeveniment important en la història no només de les ovelles, sinó de tot el bestiar, fou el treball de [[Robert Bakewell (ramader)|Robert Bakewell]] a la dècada del 1700. Abans d'ell, l'aparició de característiques desitjables en les noves races era una casualitat i no hi havia cap procés científic per seleccionar els animals a ser criats. Bakewell establí els principis de la [[cria selectiva]] – especialment la cria de certs llinatges – en el seu treball amb ovelles, cavalls i vaques; més endavant, el seu treball influí [[Gregor Mendel]] i [[Charles Darwin]].<ref name="hobby"/><ref name="Simmons"/> La seva contribució més important al bestiar oví fou el desenvolupament de la [[Leicester Longwool]], una raça de creixement ràpid i de fisonomia lleugerament quadrada que posà la base per moltes races modernes vitals.<ref name="Simmons"/> Actualment, la ramaderia ovina del Regne Unit s'ha vist significativament reduïda.<ref>{{ref-notícia|títol=Sheep industry vulnerable target warns BWMB |url= http://www.farmersguardian.com/story.asp?sectioncode=1&storycode=15751 |obra=Farmer's Guardian |data=21-01-2008 | consulta=21-01-2008 }}</ref>
|