Anderlecht: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 1:
{{Vegeu3|la ciutat belga|el club de futbol|Royal Sporting Club Anderlecht}}
{{Infotaula de geografia política}}
'''Anderlecht''' és una ciutat de [[Bèlgica]], situada en la [[Regió de Brussel·les-Capital]]. Té una extensió de 97 kilòmetres quadrats i una població de 96.000 habitants. Limita amb els municipis de [[Brussel·les]], [[Dilbeek]], [[Vorst]], [[Sint-Jans-Molenbeek]], [[Sint-Pieters-Leeuw]] i [[Sint-Gillis-Obbrussel]]. Té l'estatut de municipi bilingüe, com els altres 18 de la regió.
== Història ==
Hi ha proves que el municipi fou habitat ja en l'[[edat de ferro]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=State |nom=Paul F. |títol=Historical dictionary of Brussels |url=http://books.google.cat/books?id=LErne3-05qoC&pg=PA11&dq=Roman+villa+Anderlecht&hl=ca&sa=X&ei=MX9AT_y3G9KYhQfi-unSBQ&ved=0CD4Q6AEwAA#v=onepage&q=Roman%20villa%20Anderlecht&f=false |llengua=anglès |editorial=Scarecrow Press |data=2004 |pàgines=p.11 |isbn=0810850753 }}</ref> tot i que el nom de la vila no apareixerà per primer cop fins al [[1047]]. Aleshores, quatre viles ocuparen el territori actual: Anderlecht, [[Cureghem]], Aa i [[Neerpede]].
Durant la baixa Edat Mitjana s'hi va construir la colegiata gòtica Saints-Pierre-et-Guidon, aixecada sobre una cripta romana. El 1521 hi passà alguns mesos l'humanista [[Erasme de Rotterdam]], hostatjat per uns monjos de la localitat.
El 1791 Dumoriez hi va batre els austriacs. Durant el {{segle|XIX}} es va engrandir mercè l'expansió urbana i industrial de Brussel·les (barri obrer de La Roue), i després de la [[Segona Guerra Mundial]] ha augmentat fortament la població. Quan es va decidir la regionalització de Bèlgica el 1981, va formar part de la Regió de Brussel·les Capital.
== Llocs d'interès ==
| |||