Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 4:
==Biografia<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza y Janés Barcelona 1998. Pàg. 345-350</ref>==
Nascut el [[1915]] a [[Manresa]] en una família burgesa de segona generació, '''Jaume Castell Lastortras''' era fill de '''Jaume Castell i Molas''' ([[1889]] - [[1950]]), i oncle de [[Joan Rosell i
El seu pare, Jaume Castell i Molas es va dedicar a inicialment a la construcció i reparació de maquinària tèxtil, amb l'empresa " Maquinària Industrial, SA". Empresa que va vendre el [[1940]]
El fill, en Jaume Castell i Lastortras, era per tant el fill d'un industrial que havia triomfat i acumulat un cert capital. La seva vocació era clarament industrial, i per això, estudià enginyeria a [[Barcelona]]. Però les circumstàncies el portaran primer a la banca i d'aquí novament retornarà a la indústria.
Línia 12:
==La construcció del grup<ref>Francesc Cabana "La burgesia emprenedora" Editorial Proa, Barcelona 2011.Pàg. 237-245</ref>==
El [[1950]] començà el seu projecte de bastir un gran grup empresarial, comprant la petita [[Banca Suñer]] de [[Ripoll]], cosa que li va permetre entrar a l'exclusiu clan bancari. El [[1953]] compra a sucursal a [[Madrid]], del "Banc de Medina" i podrà establir-se a la capital de l'Estat. El [[1954]] canvia la denominació de [[Banca Suñer]] per la de [[Banco de Madrid]] que malgrat la denominació manté la direcció d'operacions a Barcelona.. Per aconseguir el llançament del banc es va envoltar de personalitats lligades al règim, així trobem de primer president a José Maria Martínez Ortega,
Segons les memòries,<ref> [http://www.a16-01.com/pdfs/CAU/1973/CAU730901037.pdf Información bancària Banco de Madrid]</ref> el 1971 el fons propis són de 553 milions de pessetes. El Banc Català de Desenvolupament havia assolit en finalitzar dit exercici un passiu de 3.107.500.000 milions de pessetes. Comptava amb una oficina principal i quatre agències urbanes a Madrid, una oficina principal i dues agències urbanes a [[Barcelona]] i oficines a Bocairent, [[Platja d'Aro]], la [[Seu d'Urgell]], [[Manlleu]], [[Cadis]], [[Gijón]], [[La Corunya]], [[Alfredo Pinto|Pinto]] i [[Santa Cruz de Tenerife]],i [[Girona]]. Componien el Consell d'Administració les següents persones, com a president: '''Jaume Castell i Lastortras'''. Vicepresidents: Eustasio Villanueva Vadillo, i Joan Rosell Codinachs, pare de [[Joan Rosell i Lastortras]]. De consellers entre d'altres figuraven [[Joaquim Viola i Sauret]], procurador en Corts per Lleida, i futur alcalde de Barcelona, [[Joan Antoni Samaranch i Torelló]]. En José María Martínez-Bordiu, baró de Gotor. n'era el secretari. En [[Josep Maria de Porcioles i Colomer]], notari i futur Alcalde de Barcelona n'havia estat conseller del Banc fins al 1970. El [[1973]] la revista "Cambio 16" en un article del periodista Andreu Claret Serra el considerava un dels 50 catalans més amb més poder econòmic.
==El [[Grup Castell]]<ref>[[#|Francesc Cabana 2011]] pàg.240-243 </ref>==
Al final de l'any [[1974]], Castell informava la premsa que el [[Grup Castell]] estava format per 120 empreses i una plantilla de més de 20.000 persones. El grup industrial era el més important amb 90 empreses. Les participacions més importants eren:
Línia 28:
''Sector d'edició i arts gràfiques'': Publicaciones Reunidas SA, a [[Badalona]], Librería Editorial Argos, Editorial Vergara.
''Sector financer'': El [[1975]] els dos bancs espanyols del grup el situaven en el tretzè lloc d'importància pel volum dels seus dipòsits. Tenien 5.500 accionistes i 2.000 empleats. Durant aquest any, es van obrir cent oficines noves, passant de les 41 que hi havia el [[1974]]
A més dels dos bancs espanyols, el grup Castell crearà o controlarà una sèrie de bancs a l'estranger. El mes de març del [[1974]] es constituïa a [[Perpinyà]]
El mateix any [[1974]], el Banc Català de Desenvolupament prenia una participació en l'International "Bank of Miami Beach", als [[Estats Units]], i a la "Banque OUI" le Commerce et Financement -Bancofin- a
El [[1974]], el [[Banco de Madrid]] i el
''Sector premsa'': Jaume Castell a partir de les amistats amb càrrecs del règim aconseguir l'autorització per editar [[Tele/eXpres]],el primer diari aparegut a [[Barcelona]] després de la
==L’ensorrada del Grup<ref>[[#| Francesc Cabana 2011]] pàg.243-245</ref> ==
El [[1975]] en plena [[transició democràtica]] fou el millor any per Jaume Castell i el seu grup. Els seus amics, homes de grup Castell havien arribat al cim del poder polític català de l’època, [[Joaquim Viola i Sauret]], alcalde de Barcelona, i en [[Joan Antoni Samaranch]] president de la Diputació Provincial.
El poder i la força de grup sembla considerable i agrupa un ventall ampli de sectors de tota classe. Aviat s’iniciaran les dificultats. La primera en saber-se el [[1977]] que davant l’impossibilitat de fer rendible l’empresa tèxtil [[Intelhorce]] comprada cinc anys abans a l’INI per motius polítics el Grup intentava tornar-la al venedor. Després les pèrdues del diari [[Tele-exprés]] i la disputa amb el grup [[Godó]], a qui hagué d'indemnitzar. Poc després el [[Banc d’Espanya]], després d’una investigació obliga al
En aquest sentit poc després es fa públic que l'empresari ha comprat el 3,7% del [[Banco Español de Crédito]], passant a ser-ne el primer accionista, i el banc espanyol comprava el 17% del Banc de Madrid. El [[1979]], però afectat per l'assassinat del seu amic i soci Joaquim Viola Sauret, es rodeja d'escorta de seguretat i acabà dimitint de la presidència dels dos bancs, sent substituït per [[Claudio Boada Villalonga]], i fixà la seva residència a [[Lausana]] ([[Suïssa]]).
Línia 44:
Quant al Grup, els esdeveniments es precipiten, [[PRODINSA]], l'hòlding de participades del grup és dissolta i repartida entre els dos bancs. El [[1980]] es produeix la suspensió de pagaments dels bancs francesos participats a [[Perpinya]] i [[París]]. La inspecció del Banc d'Espanya al Banc de Madrid descobreix unes pèrdues considerables. El Banc d'Espanya pressiona el Banc Español de Crédito i resta de la gran banca perquè es facin càrrec del banc. L'altra entitat bancària, el Banc Català de Desenvolupament passarà al Fondo de Garantia de Depósitos Bancarios per tal de sanejar-lo junt amb les seves participades. L'empresa Intelhorce tornarà al Patrimoni de l'Estat on s'acumularan les seves pèrdues.
Jaume Castell va morir a
== Referències ==
| |||