Antonio García Peris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 12:
A començaments del [[segle XX]], quan la fotografia derivava a postulats [[Pictorialisme|pictorialistes]] als quals aquest fotògraf era aliè, García Peris era considerat tot un símbol pels professionals. L'any [[1903]] fou president de la Unió Fotogràfica Valenciana i dos anys més tard obtindria la medalla d'[[or]] en l'Exposició Nacional de Fotografía de [[1905]], organitzada en el Ministeri de Foment pels professionals del gremi.<ref>Concha Baeza Loro: "Antonio García. Cómo se forma una imagen" en ''Antonio García, fotógrafo''. Valencia, Generalitat, 2007, p.139. {{ISBN|978-84-482-4720-1}}</ref> de Madrid.<ref>[[José Huguet Chanzá]]: "El progreso de la fotografía" en ''Historia de la Fotografía Valenciana'', Valencia, Levante, 1989, p.92. {{ISBN|84-87502-09-1}}</ref> [[Kaulak]] en la seua revista''La Fotografia'', parlava en aquell moment d'ell com "un dels pocs clàssics que queden dels temps que jo diria heroics, ja que va ser dels que van patir el [[colodió]]".<ref>A.C., “Aires de Valencia”, ''La fotografía'', nº 91, Madrid, abril de 1909</ref>
 
Fou protector de [[Joaquim Sorolla i Bastida|Sorolla]] quan aquest era estudiant de [[Belles Arts]], més tard es convertiria en el seu sogre en casar-se el pintor amb la seua filla, Clotilde García del Castillo.
 
== Referències ==