'''Javier García Sánchez''' és un periodista i escriptor espanyol. Ha exercit el [[periodisme]] en diferents mitjans informatius i culturals. Ha publicat articles a ''Cuadernos Hispanoamericanos'', ''[[El viejo Topo]]'', ''Destino, Camp de l'arpa'', ''Tiempo de Historia'' i ''[[Historia 16]]''. Durant dos anys ha estat redactor en cap de la revista ''[[Quimera]]'' i ha treballat en la secció de cultura de [[La Voz de Euskadi|''La Voz de Euskadi'']].
És autor d'obres narratives com: ''La dama del viento'' (1985), amb què va rebre el premi Pío Baroja, ''El mecanógrafo'' (1989), ''La historia más triste'' (1991), guardonada amb el premi Herralde, ''El Alpe-d'Huez'' (1994), ''Los otros'' (1998), ''Falta alma'' (2001), entre d'altres. Ha publicat també un llibre de poesia, ''La ira de la luz'' (1980); la biografia, ''Indurain, una pasión templada'' (1997), i diversos llibres de relats, entre els quals:, ''Teoría de la identidad'' (1984) i ''Crítica de la razón impura'' (1991). El 2003 va rebre el premi Azorín per la seva última novel·la, ''Dios se ha ido.''<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/javier-garcia-sanchez/22999 |consulta=23 de març de 2016|títol=Javier García Sánchez |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>
