Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

1 byte afegit ,  fa 2 mesos
m
Plantilla
m (Toponímia)
m (Plantilla)
En la geografia del Zend-Avesta és esmentada com a ''Mouru'' i també s'esmenta sota els [[aquemènides]],on seria la que consta amb el nom de ''Margu'' a la [[inscripció de Behistun]] datada vers 515 aC del rei [[Darios I]] i hauria estat fundada per [[Cir el Gran]] abans del 530 aC. La comunitat que l'habitada tenia tècniques agrícoles capdavanteres.
 
[[Plini el Vell]] diu que els presoners romans de [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] capturats pel rei part Orodes van ser establerts aquí. La visita d'[[Alexandre el Gran]] i la refundació de la ciutat que esmenta [[Plini el Vell]] és incerta; es diu que la ciutat va portar el nom d{{'}}'''''Alexandria Margiana''''' per un temps; els clàssics anomenen la ciutat com a ''Margiana'' i al riu com a ''Margus'' ([[Murghab]]). Les excavacions arqueològiques de l'era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada o refundada i ampliada pel rei [[selèucida]] [[Antíoc I Sòter|Antíoc]], entre els anys [[280 aC|280]] i [[261 aC]], amb el nom de '''''Margiana''''' o '''''Antioquia Margiana''''' (Ἀντιόχεια Μαργιάνη), al lloc on avui hi ha la fortalesa de Gavur Gala (turc Gayur Kala). Però a un centenar de quilòmetres s'han trobat restes molt anteriors, del [[{{segle |XV aC]]|-|s}}. A la mateix època, vers la meitat del segle III aC, es va construir un mur per defensar la zona cultivada de les incursions dels nòmades de l'estepa.
 
Després dels [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps, la ruta de caravanes entre Orient Mitjà i [[Xina]] sortia de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[Badakhxan]], i seguia cap a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'Imperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els quals es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V hi havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'Església siríaca oriental<ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruta comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori en la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota la direcció d'un ''mulawalli'' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial anomenat ''mikyas'' (per analogia al nilòmetre), que era una planxa de fusta amb un senyal en cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa: ''kast u afzud'') tenia en compte tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.
497.469

modificacions