Artàban III de Pàrtia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
El [[18 aC]] Artaban va signar un tractat amb Germànic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, però renunciava a mantenir el seu fill Orodes com a rei d'Armènia. Els romans van designar rei a Zenó del Pont, fill del rei [[Polemó I]], que ja governava una part d'Armènia (la part de l'[[Armènia Menor]] als límits del [[Regió del Pont|Pont]]).
 
El seu regnat degué ser turbulent però se'n tenen poques dades.
 
A la mort de Zenó o [[Artaxes III d'Armènia]] [[34]] va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban III va posar al tron el seu propi fill Arsaces ([[Arshak d'Armènia]]) però aquest va ser mort pel candidat romà, el príncep d'Ibèria [[Mitridates d'Armènia|Mitridates]] l'any [[35]].
Línia 16:
Llavors els romans van donar suport a un altre candidat al tron de Pàrtia, Fraates, fill de Fraates IV (probablement l'ex-rei Fraates V) però aquest va morir abans de poder actuar.
 
El [[36]] va tornar a provar de dominar Armènia enviant-hi el seu fill Orodes ([[36]]) que ja n'havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris [[aghuans|albans]] i [[sàrmates]] el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir derrocar el rei i [[Sinnances]] va demanar a l'emperador romà Tiberi el nomenament d'un nou rei de la nissaga dels [[arsàcides]]. Tiberi va nomenar el nét de Fraates IV, [[Tiridates III de Pàrtia|Tiridates III]], i va enviar Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any [[36]] i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont Tiridates III, però Artaban III va fugir a [[Hircània]] i, a la part oriental de l'imperi va aixecar als nòmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos.
 
Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romans) va perdre el suport de la noblesa i del poble i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autònoma grega de [[Selèucia del Tigris]], favorable a Tiridates, en favor del partit oligàrquic, que deuria ser partidari seu, i va reconèixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de [[Babilim|Babel]] probablement com a forma de debilitar el seu rival.
 
L'any [[37]] [[Cal·lígula]], en una de les seves bogeries, va cridar el rei d'Armènia Mitridates a Roma, i el va declarar desposseït, i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotàmia però una vegada més va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou derrocat en un cop d'estat ([[39]]) i proclamat rei el noble [[Cinmamos]]. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'[[Adiabene]], el qual, gràcies a la seva habilitat negociadora (amb promeses al nobles de favors i perdó) va aconseguir l'abdicació de Cinmamos, i la restauració d'Artaban ([[40]]). [[Nisibe]], que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agraïment.
 
Molt poc després Artaban va adoptar com a filla Gotarces, fill de Gev (germà de [[Vonones I de Pàrtia]]) però aquest, que era ambiciós, va fer matar Artaban, el fill del rei, i això va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar ([[41]]).
 
Artaban III va morir el [[42]] i el va succeir el seu fill Vardanes I