Vori: diferència entre les revisions

La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat i permetent la talla de detalls exquisits. D'antuvi, se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, [[Criselefantí|criselefantines]], [[crucificat|crucifixo]]s, [[olifant]]s, mobiliari, peces per a incrustar... Avui dia s'utilitza per a fer boles de [[billar]], [[pinta (estri)|pintes]], tecles de [[piano]], peces de [[marqueteria]] i escultures.

 

 

Fou molt preuat a l'[[antic Egipte]] i després en la Grècia clàssica. Es coneixen també objectes de vori dels romans. També a la Xina i l'Índia es feren treballs artístics en vori. A l'edat mitjana, es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle XVII, va passar a la decoració amb [[Pilastra|pilastres]] i [[Balustre|balustres]] i marqueteria; i al segle XVIII es van fer nombroses estàtues de petit format, però al segle XIX gairebé va deixar d'usar-se. Al segle XX, va servir per a la joieria. A l'Àfrica negra, es treballava molt a [[Benín]] (per joieria) i al [[República del Congo|Congo]].