Asphodelus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
* ''Glyphosperma'' {{mida|1=(S. [[Watson]], 1883)}}
}}
Els '''asfòdels''' ('''''Asphodelus''''' spp.) anomenats en català '''porrassa, albó, caramuixa '''o''' gamó''' entre altres noms comuns<ref>Vegeu porrassa a {{noms de plantes}}</ref> conformen un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[Planta vivaç|plantes vivaces]] [[Herbàcia|herbàcies]], bianuals o perennes, distribuïdes naturalment des de la [[Macaronèsia]] fins a l'[[Índia]] presentant el seu màxim d'abundància a l'oest d'[[Europa]] ([[Nord d'Àfrica]] i [[península Ibèrica]]).<ref name="Lorda">{{citar ref | tipus = revista | cognom1 = Lorda López | nom1 = Mikel | títol = El complejo Asphodelus fistulosus-A. ayardii (Asphodelaceae) en el valle medio del Ebro | url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3199798 | publicació =Flora Montiberica | data =2010 | consulta = 24 de març de 2013 | pàgines =21-41 | volum =45 | llengua = castellà | issn = 1138-5952 }}</ref> S'han difós avui per tot el món com a [[Planta ornamental|plantes ornamentals]], gràcies a les seves grans [[flor]]s i la facilitat del seu cultiu, requerint pocs nutrients, escassa humitat i molta llum. Algunes espècies com ''[[Asphodelus fistulosus]]'' s'han instal·lat com a [[espècies introduïdes]] a [[Amèrica del Nord]], [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]]. Àdhuc les relacions d'''Asphodelus'' amb els altres dos gèneres de la subfamília (''[[Asphodeline]]'' i ''[[Eremurus]]'') presenten centres de distribució francament separats.
En l'[[antiga Grècia]], els asfodels es col·locaven en la tomba dels morts i s'empraven en les cerimònies fúnebres, en la creença que facilitaven el trànsit dels difunts als [[Camps Elisis]], que es creia entapissats d'aquests.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sharr |nom=F. A. |títol=Western Australian Plant Names and Their Meanings |url=http://books.google.cat/books?id=JJI_AAAAYAAJ&q=Asphodelus+elysium&dq=Asphodelus+elysium&hl=ca&sa=X&ei=CQelUbSDPI7T7AaKw4CgDA&ved=0CFkQ6AEwBjgK |llengua=anglès |editorial=University of Western Australia Press |data=1978 |pàgines=6 |isbn=0855641223}}</ref>
En general formen una roseta de fulles llargues (fins a 30 cm) sobre una base de [[bulb]]s i diverses espècies produeixen [[tubercle]]s. Des d'aquesta base, en la florida, generen un [[escap]] força alt sobre el que es forma una o diverses [[panícula|panícules]]. Les flors són formades per sis [[tèpal]]s d'un color generalment blanquinós o rosat i sis [[estam]]s. L'ovari és tricarpelar i els fruits que generen són [[Càpsula (fruit)|càpsules]] que contenen una o diverses llavors.
Les espècies d'asfodels són molt variables morfològicament incloent tant caràcters diferenciadors fàcilment identificables com la disposició i forma de les fulles, o l'aparença i guarniment de l'[[escap]]; com caràcters que requereixen un examen més detingut que sovint requerix instruments d'observació complexos com la forma dels bulbs, el [[periant]], l'[[estigma]], la seva [[germinació]], el [[pol·len]] o el [[nombre cromosòmic]].<ref name="Lorda"/>
Pel que fa a la [[vall de l'Ebre]] un estudi ha determinat la presència de quatre espècies:<ref name="Lorda"/> [[Asphodelus fistulosus|''A. fistulosus'']], [[Asphodelus ayardii|''A. ayardii'']], [[Asphodelus cerasiferus|''A. cerasiferus'']], [[Asphodelus serotinus|''A. serotinus'']], tot i que sovint algunes poblacions de qualsevol d'aquestes quatre espècies poden ésser confoses amb [[Asphodelus tenuifolius|''A. tenuifolius'']].
== Espècies seleccionades ==
| |||