Autoritat Nacional Palestina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
[[Fitxer:Flag of Palestine.svg|miniatura|Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina]]
[[Fitxer:Zones A and B in the occupied palestinian territories.svg|miniatura|Mapa dels territoris palestins.]]
L''''Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza''' o simplement '''Autoritat Nacional Palestina''' (en [[àrab]]: السلطة الوطنية الفلسطينية) ([[Transliteració|transliterat]]: ''As-Sulṭa al-Waṭaniyya al-Filasṭiniyya'') (en [[hebreu]]: הרשות הפלסטינית) ([[Transliteració|transliterat]]: ''Harashut Hafalastinit'') és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]]. Va ser establerta el [[1994]] com a resultat dels [[acords d'Oslo]] entre l'[[Organització per l'Alliberament de Palestina]] i [[Israel]]. Aquest acords declaren que l''''Autoritat Nacional Palestina''' ha de tenir control dels afers civils i de seguretat a les àrees urbanes de la Palestina (zones anomenades Àrea A), i només control civil a les àrees rurals (zones anomenades Àrea B). La resta dels territoris, incloent els [[assentaments israelians]], la regió de la [[Vall del Jordà]], i els camins de pas entre les [[Comunitat|comunitats]] palestines, haurien de romandre sota el control israelià (zones anomenades Àrea C).
== Activitat legislativa ==
Línia 11:
== Servei armat ==
L''''Autoritat Palestina''' manté un servei armat no uniformat, que té, segons diverses fonts, entre 40.000 i 80.000 soldats (que de ser així violaria els acords d'Oslo que limiten la força armada a 30.000 reclutes). Oficialment rep el nom de "força de policia".
== Reconeixement internacional ==
La principal tasca que s'atribueix a l'autoritat palestina és la d'aconseguir el reconeixement internacional d'un territori perfectament delimitat. Per obtenir aquest objectiu, l'autoritat palestina desplega intenses activitats diplomàtiques amb els països que considera els seus aliats, com a primera prioritat, i amb els altres països que simpatitzen amb la seva causa, encara que no siguin els seus aliats naturals.
L''''Autoritat Palestina''' gaudeix del reconeixement internacional (encara que limitat) com a organització que representa la nació palestina. Sota el terme "Palestina" el poble té un estatus d'observador a les [[Nacions Unides]], com a "entitat i organització intergovernamental que ha rebut una invitació permanent per participar en qualitat d'observador en els períodes de sessions i en els treballs de l'[[Assemblea General de l'ONU|Assemblea General]] i que manté oficines permanents a la seu de les Nacions Unides". L'estatus d'observador a les Nacions Unides dóna dret a veu, però no a vot. També rep un suport financer considerable de la [[Unió Europea]], dels [[Estats Units]] i d'altres països. L'aeroport Internacional de Gaza va ser construït per l''''Autoritat Palestina''' a la ciutat de Rafà, però, només va funcionar per un breu període abans de ser destruït per les forces isralianes després de la [[Intifada d'Al-Aqsa]] del [[2000]]. També s'ha començat la construcció d'un port a Gaza, que no s'ha completat.
El [[31 d'octubre]] de [[2011]] la UNESCO va aprovar l''''admissió de [[Palestina]] com a estat de ple dret''' a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'[[ONU]],<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/470098-la-unesco-aprova-ladmissio-de-palestina.html |títol=La Unesco aprova l'admissió de Palestina |consulta=31 d'octubre de 2011 |editor=Grup Hermes |data=31 d'octubre de 2011}}</ref> que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció dels [[Estats Units]], que immediatament va anunciar deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l''''anul·lació d'un pagament de 60 milions de [[dòlars]]''' (uns 43 milions d'euros) que estava previst per aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a '''Estat de ple dret''' posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administració [[George Walker Bush|Bush]] que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas d'admissió de Palestina.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/470266-els-eua-deixen-daportar-fons-a-la-unesco-per-ladmissio-de-palestina.html |títol=Els EUA deixen d'aportar fons a la Unesco per l'admissió de Palestina |consulta=31 d'octubre de 2011 |editor=Grup Hermes |data=31 d'octubre de 2011}}</ref>
Línia 22:
== Divisions administratives ==
[[Fitxer:Palestine election map.PNG|miniatura|Mapa de les 16 governacions que mostra l'àrea A sota control palestí en color verd fosc.]]
D'acord amb els [[Acords d'Oslo]], [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]] foren dividides en àrees A, B, o C, i l''''ANP''' establí una divisió administrativa en 16 governacions.
* L'àrea A correspon a les zones sota control civil i militar palestí (la totalitat de la Franja de Gaza i diversos enclavaments cisjordans).
* L'àrea B correspon a les zones administrades per l''''ANP''' però sota control militar israelià (la major part de Cisjordània).
* L'àrea C correspon a les zones sota control civil i militar israelià (els assentaments israelians a Cisjordània).
Des de la [[Batalla de Gaza (2007)]], tota la Franja de Gaza és sota control de [[Hamas]], fora del control de l''''ANP'''.
| |||