Bahdinan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
inserció d'infotaula indret i coordenades. |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Indret}}
'''Bahdinan''' fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de [[Mossul]], existent entre vers el [[1203]] fins a la meitat del [[segle XIX]]. La capital fou [[Amadiya]] a la moderna [[província de Dahuk]] al [[Kurdistan Iraquià]]. La regió està regada pel riu [[Zey Badinan]] afluent del [[Gran Zab]], entremig dels rius [[Kazer Rubar-i Rawandiz]], que forma el seu límit oriental.
Va formar un principat amb [[Akra]] (kurd [[Akre]]), [[Dahuk]], [[Zakhu]], [[Shush]] i els territoris dels [[zebaris]] al [[Gran Zab]]. Limitava al nord amb els principats de [[Bohtan]] i [[Hakkâri (ciutat) |Hakkari]] i al sud amb el de [[Soran]]. Fou governat per la família [[Baha al-Din]] (kurd '''Bahdinan''') que tenia el seu origen en [[Shams al-Din]] ([[Shamdinan]]). La seva història durant dos segles és ben coneguda per la història de [[Sharif al-Din Bitlisi]] entre el timúrida [[Xah Rukh (timúrida)|Xah Rukh]] i el 1596.
Línia 6:
Els kurds van establir el seu domini hereditari a la regió centrada a Amadi sota la dinastia d'[[atabegs]] [[zengites]] de [[Mossul]] i van guanyar poder amb la decadència dels zengites (segle XIII i XIV).
El principat es va estendre en temps de l'[[amir Hasan]], vassall del [[safàvida]] [[Ismail I]], cap a [[Dahuk]] i la regió dels kurds [[sindis]] al nord de [[Zakhu]]. El seu fill [[Sultan Husayn]] fou reconegut pel soldà otomà [[Solimà I el Magnífic]]. [[Kubad]], fill de Sultan Husayn, fou mort i deposat per la tribu dels [[mizuris]], però el seu fill Saydi Khan va recuperar el poder amb ajut dels otomans. Al començament del segle XVIII el sobirà d'[[Ardalan]], vassall d'Abbas el Gran, va nomenar un governador a Amadiya del qual va dependre Bahdinan per poc temps. Després va caure sota sobirania otomana. Va arribar al seu màxim poder amb [[Bahram Pasha]] el Gran (1726-1767), al que va succeir el seu fill [[Ismail Pasha]] (1767-1798) que va fer front a la revolta dels seus germans que més d'una vegada van ocupar Zakhu i Akra.
[[Murad Pasha]], fill d'Ismail, fou expulsat d'Amadiya per son cosí Kubad, amb el suport del [[paixà]] de [[Sulaymaniyya]], [[Baban]], però les tribus mizuris es van revoltar i van enderrocar a Kubad ([[1804]]) i va pujar al tron [[Adil Pasha]], fill d'Ismail i germà de Murad, que fou reconegut pel paixà otomà [[Djalali]] de Mossul. El [[1808]] el va succeir el seu germà Zubayr. Muhammad Said Pasha fou atacat (i finalment deposat) per l'emir [[Muhammad Pasha Kora]] "el Pasha Cec" de [[Rawandiz]] conqueridor del veí principat de Soran ([[1832]]). El [[1833]] Akra i Amadiya foren ocupades; llavors [[Muhammad Pasha Kora]] va atacar Zakhu i finalment tot el principat de Bahdinan ([[1834]]), i el va conservar de fet uns anys fins al [[1838]] quan fou incorporat al [[sandjak]] de Mossul (efectiu el [[1843]]).
| |||