Baldassare Galuppi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Baldassare Galuppi''' ([[Burano]], [[Vèneto]], [[18 d'octubre]] de [[1706]] - [[Venècia]], [[3 de gener]] de [[1785]]) va ser un [[compositor]] [[venecià]], famós per les seves òperes i principalment per l'[[opera buffa]]. Les seves obres se situen entre el [[Barroc]] i un [[Classicisme]] incipient.
Va néixer en l'illa de [[Burano]] en el llac de [[Venècia]], per la qual cosa va arribar a ser conegut per ''Il Buranello''. El seu primer intent d'òpera, ''La fede nell'incostanze ossia gli amici rivali'' ([[1722]]), va ser un espectacular fracàs, sent durament xiulat pel públic. Posteriorment va estudiar música amb Antonio Lotti i, després d'un breu període a [[Florència]] treballant com clavicordista, va tornar a Venècia per a intentar una vegada més amb l'òpera. Aquesta vegada, la seva òpera seria ''Dorinda'' (1729), la qual va gaudir de gran èxit i va assolir impulsar la seva carrera.
El [[1740]] va ser designat director de música de l'Ospedale dei Mendicanti. El 1741 viatjà a [[Londres]], on estrenà quatre òperes. Va treballar a la [[basílica de Sant Marc (Venècia)|basílica de Sant Marc]] des de [[1748]], arribant a ser [[mestre de capella]] i considerat així com el millor músic de la zona, tenint alumnes com [[Giovanni Battista Serini]],<ref name="Serini">www.mvcremona.it/SeriniENG.htm
Línia 9:
La seva primera òpera buffa va ser ''[[L'Arcadia in Brenta]]'' (1749). Aquesta també va ser la seva primera col·laboració amb el llibretista [[Carlo Goldoni]], amb el qual va produir després una sèrie d'òperes. Aquests treballs van ser molt populars, particularment ''[[Il filosofo di campagna]]'' ([[1754]]). El llibret de Goldoni d'una de les seves òperes, ''[[Il mondo della luna (Galuppi)|Il mondo della luna]]'', va ser posteriorment usat per un gran nombre d'altres compositors, inclosos [[Haydn]] o [[Paisiello]].
El 1765 la fama dugué Galuppi a [[Sant Petersburg]], convidat per la tsarina [[Caterina II]], i esdevingué un dels primers compositors italians que difongueren l'òpera italiana a [[Rússia]]. A Sant Petersburg i també a [[Moscou]] representà diverses òperes. Cal destacar ''[[Ifigenia in Tauride]]'', amb llibret de M. Coltellini i estrenada a la cort de Sant Petersburg el 1768. La tsarina el nomenà mestre de capella de la cort i compositor de la companyia italiana d'òpera d'aquesta ciutat russa.
El 1768 tornà a Venècia i fou rebut amb tots els honors i recuperà els càrrecs que hi havia ocupat. A partir de llavors la seva producció operística disminuí i s'incrementà l'obra religiosa, sobretot pel que fa als [[oratoris]], i també es dedicà a compondre obres per a tecla. Un dels seus darrers oratoris, i dels més notables, fou ''Il ritorno di Tobia'' (1782).
== Òperes ==
| |||