Batalla de Smolensk (1943): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 44:
Abans de la batalla, aquesta part del front era més o menys estable des de feia 4 o 5 mesos (i en certes zones fins a 18 mesos). Posseïa, a més, les característiques geogràfiques propicies per a la col·locació d'un dispositiu de defensa sòlida. Així, les forces alemanyes van tenir temps d'establir importants posicions defensives, comptabilitzant en alguns punts fins a 5 o 6 línies de defensa, amb una profunditat total de 100 a 130 km.
La primera zona de defensa comprenia la primera línia defensiva (la principal) i la segona, en una fondària total que anava entre 12 i 15 km, situada en la mesura del possible en llocs alts. La línia de defensa principal de 5 km de profunditat, constava de 3 sèries de trinxeres i punts de foc, units per una xarxa de transmissió molt desenvolupada. La densitat dels punts de foc podia arribar a 6 o 7 per quilòmetre de línia de front. En alguns llocs, on s'esperaven atacs blindats, la tercera rasa era un fossat antitanc, amb un pendent abrupte a l'oest, que protegia emplaçaments per a l'artilleria i les metralladores. La primera línia del camp de batalla va ser protegida per 3 fileres de filferro espinós i un important espai [[mina terrestre|minat]].
La segona zona de defensa, situada prop de 10 km darrere la primera i que cobria les perspectives més importants, va ser envoltada per una sèrie de punts de foc units per trinxeres. Va ser protegida amb fil ferro, així com per camps minats on eren previsibles els atacs blindats. Entre la primera i la segona línia de defensa s'havien situat un conjunt de punts de tir de menor importància, així com guarnicions, amb vista a disminuir tota eventual avançada soviètica, en cas que la primera línia de defensa arribés a caure. L'artilleria pesant va ser situada darrere d'aquesta segona línia de defensa.
Línia 95:
# Nombrosos comandants soviètics van ser sorpresos en reiterades ocasions pels contraatacs alemanys i no van actuar de manera apropiada, i això que els seus efectius eren superiors als de la Wehrmacht.
# La infanteria no va saber aprofitar correctament el seu propi armament (tal com les seves pròpies armes pesants i els morters portàtils), recolzant-se massa en l'artilleria
# El fet que l'ofensiva hagués estat traslladada del [[3 d'agost|3]] al [[7 d'agost]] permeté a les tropes alemanyes preparar millor la seva defensa.
Tenint presents tots aquests factors, el mariscal Vóronov demanà que el 4t Exèrcit de Blindats i el 8è Cos d'Artilleria fossin traslladats al [[Front de Briansk]] amb vistes a ser emprats en virtut de l'atac dels accessos a [[Smolensk]]
Línia 125:
Durant la setmana del [[7 de setembre|7]] al [[14 de setembre]], les tropes soviètiques van rebre nous reforços i es prepararen per a una nova ofensiva. Els objectius definits per la [[Stavka]] eren les ciutats de [[Smolensk]], [[Vítsiebsk]] o [[Orsha]]. L'operació prosseguí el [[14 de setembre]], desenvolupant-se al costat esquerre del Front de Kalinin i al Front de l'Oest. De nou, després d'un bombardeig d'artilleria preliminar, les tropes soviètiques provaren de perforar les línies alemanyes.
Al sector d'atac del Front de Kalinin, l'Exèrcit Roig va crear en un dia un orifici de 30 km de longitud i d'entre 3 a 13 km de fons. Després de 4 dies d'enfrontaments, els soviètics es van apoderar de [[Dukoshina]], l'altra ciutat clau en la línia de defensa alemanya per damunt de Smolensk.
Al sector d'atac del Front de l'Oest, d'on l'ofensiva es presentà un dia més tard, l'obertura es revelà també prometedora, amb la creació d'un sortint de 20 km de longitud amb una profunditat de 10 km. El mateix dia, Yartzevo, una important estació ferroviària important i propera a Smolensk, va ser alliberada per l'Exèrcit Roig. Al costat esquerre del Front de l'oest, les divisions soviètiques van arribar al riu [[Desna]] i el flanquejaren, creant diversos caps de pont sobre la riba occidental.
Línia 135:
Pel [[19 de desembre]], les tropes soviètiques havien creat a les línies alemanyes una escletxa de 250 km d'ample i 40 km de fondària. L'endemà, la [[Stavka]] ordenà a les tropes situades sobre el Front de l'Oest que avancessin cap a Smolensk amb l'objectiu de capturar-la com a màxim el [[27 de setembre]], per perseguir després la seva progressió amb destí a les ciutats d'[[Orsha]] i de [[Mogilev]]. Les tropes presents sobre el Front de Kalinin van tenir la missió de capturar la ciutat de Vítsiebsk abans del [[10 d'octubre]].
El [[25 de setembre]], després d'una travessia de la part septentrional del [[Dnièper]] i un cop finalitzats els combats veïns que s'havien portat a terme com cada nit, les tropes soviètiques van alliberar la ciutat de Smolensk. El mateix dia, Roslavl també va ser alliberada. Pel [[30 de setembre]], les forces soviètiques, esgotades i delmades, van ser empantanades als accessos de ciutats de [[Vítsiebsk]], [[Orsha]] i de [[Mogilev]], que encara estaven en mans alemanyes. L'Operació de Smolensk finalitzà el [[2 d'octubre]]. Una continuació relativament limitada d'atacs va ser empresa amb la intenció de recuperar la ciutat de [[Nevel]], que va ser alliberada després de 2 dies de combat.
Globalment, les tropes soviètiques van aconseguir, en el transcurs de la vintena de dies en què es portà a terme l'operació, avançar entre 100 i 180 km segons els sectors.
Línia 152:
Finalment, el front alemany, abans unit i compacte, va ser separat en dos pels immensos i impenetrables pantans del [[Prípiat]]. El [[Grup d'Exèrcits Sud|''Heeresgruppe Süd'']] es trobà així dissociat de les divisions ubicades al nord: així, la Wehrmacht aminorà considerablement les seves possibilitats de moviments de tropes i d'aprovisionament entre aquests dos sectors del front.
Per primer cop, les tropes soviètiques van penetrar en territoris ocupats des de feia molt de temps pels alemanys, i van descobrir allà els [[crim de guerra|crims de guerra]] comesos per les [[Schutzstaffel|SS]], els ''[[Einsatzgruppen]]'' i les tropes de la Wehrmacht. A les zones alliberades en el curs de l'operació de Smolensk (que van estar ocupades gairebé dos anys), gairebé la totalitat de la indústria i l'agricultura havia quedat devastada. A l'oblast de Smolensk mateix, el 80% de l'espai urbà i el 50% de l'espai rural habitat havia estat destruït, així com nombroses fàbriques i manufactureres.
Després de l'Ofensiva de Smolensk, la part central del Front germano-soviètic s'estabilitzà durant mesos, fins a finals de juny de [[1944]], desplaçant-se les principals zones de combat cap al sud, a la regió del [[Dnièper]], per la conquesta dels territoris d'[[Ucraïna]]. Només durant el gener de 1944 el front tornà al nord, quan les forces alemanyes van ser rebutjades de [[Leningrad]], posat fi a un [[Setge de Leningrad|setge]] que havia durat 900 dies. Finalment, l'[[Operació Bagration]], que tingué lloc a l'estiu de 1944, permeté a l'[[Exèrcit Roig]] eliminar la presència militar alemanya a gairebé la totalitat dels territoris soviètics encara ocupats, la qual cosa va posar final a l'ocupació nazi de l'[[URSS]], portant la guerra a [[Polònia]] i a [[Alemanya nazi|Alemanya]].
| |||