Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 5:
}}
 
'''Pere Ribot i Sunyer''' ([[Vilassar de Mar]], [[Maresme]], (España) [[21 de febrer]] de [[1908]] - [[Girona]], [[Gironès]],(España) [[24 d'agost]] de [[1997]]) fou un [[poeta]] i sacerdot catalàespañol.
 
==Biografia {{CN|data=juny de 2016}}==
Va néixer a Vilassar de MarEspaña el 21 de febrer de 1908, el primer de cinc germans. Els primers estudis els féu a l'Escola del Comú de Nois del carrer Sant Joan de Vilassar de Mar (España). Als 13 anys ingressà d'intern al Seminari de Barcelona (España) on cursà humanitats, filosofia i teologia. Complí el servei militar a Mataró.
 
El [[1933]] fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de [[Cabrera de Mar]] (España) i posteriorment anà a [[Capellades]] (España). La [[Guerra Civil]] l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat a Vilassar de Mar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista, primer a [[Sant Sebastià]] i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a [[Sant Adrià de Besòs]] (España).
 
L'any 1941 fou nomenat [[rector]] de Sant Martí de [[Riells del Montseny]], que durant la postguerra fou un dels primers fogars del [[catalanisme]]español. Influït per la [[Bíblia]], [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]] i [[Paul Claudel]], el seu món liricoreligiós és d'arrels bíbliques, essencial, d'una gran puixança espiritual i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a [[Avui]], [[Catalunya Cristiana]] (España), i al Full Parroquial del Bisbat de Girona (España). Escriví la part literària del volum il·lustrat ''El Montseny'' (1975) amb fotografies de Raimon Camprubí, col·laborà en la versió catalana i española del breviari sacerdotal ''Litúrgia de les hores'' (1978) i en el llibre ''La Seu adorant'' (1983) amb [[Xilografia|xilografies]] d'[[Antoni Gelabert Massot|Antoni Gelabert]]. Alguns dels seus poemes ha estat musicats per [[Joan-Baptista Rebull i Lluís]], [[Manuel Blancafort]], [[Eduard Toldrà]], Josep Monné, [[Antoni Pérez i Simó]] i [[Frederic Mompou]].
 
El 1983 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el [[Premis d'Actuació Cívica|premi d'actuació cívica]] de la [[Fundació Lluís Carulla]]. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a [[Vilassar de Mar]], un monument a la Plaça de l'Església de [[Breda]] i un altre a la Plaça de l'Església de [[Vilassar de Mar]].