Antoni Torrandell i Jaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot:Desambiguació assistida: Harmonia - Canviant enllaç(os) per Harmonia musical |
||
Línia 7:
== Biografia ==
Fill d'una família acomodada de venedors de loteria i mestres de música, d'[[Inca (Mallorca)|Inca]] ([[Mallorca]]), Antoni Torrandell va realitzar els seus primers estudis musicals amb el seu pare, Juan Torrandell Campamar, que a més de regentar l'administració de loteries local, era organista de l'església parroquial [[Santa Maria la Major]] i professor de música. Entre 1893 i 1898, Antoni Torrandell rep a [[Palma]] els ensenyaments de [[Josep Balaguer Vallès|Josep Balaguer]] que era un antic alumne del seu pare, i de [[Bartolomé Torres]], amb qui estudia [[Harmonia musical|harmonia]]. Al [[Conservatori de Madrid]], és deixeble de [[José Tragó]], amb qui estudia piano, i de [[Pedro Fontanilla]], harmonia, obtenint el 1900 el Primer Premi de Piano, i el 1903 el d'Harmonia per unanimitat. Durant aquest període madrileny ofereix alguns recitals, obtenint sempre elogioses crítiques.
Instal·lat a [[París]] el gener de 1905, el compositor continua la seva formació dedicant-se a l'estudi, a la docència i a la composició. D'aquesta època daten algunes partitures de música lleugera per orquestrines, que signa amb el pseudònim "Antonio del Ranto" al no ser aquesta la música que desitjava escriure. Així mateix, desenvolupa el seu virtuosisme pianístic amb [[Ricard Viñes]], i entra en contacte amb [[Charles Tournemire]], catedràtic del [[Conservatori de París]] i representant de la ''Schola Cantorum'' parisenca, per estudiar amb ell òrgan, contrapunt, fugida, sonata i orquestració -és a dir, composició-, convertint-se en l'únic deixeble espanyol del successor de [[César Franck]]. Tournemire, famós per les seves improvisacions a l'òrgan, permet que Torrandell li reemplaci amb assiduïtat com a organista de la [[Basílica de Santa Clotilde]] de París.
| |||