Hard-bop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Bot:Desambiguació assistida: Harmonia - Canviant enllaç(os) per Harmonia musical |
||
Línia 16:
* [[Melodia|Melòdicament]] el hard bop és la lògica continuació del bebop.<ref>BAKER, David: ''"How to play bebop"'', Ed Alfred Publishing {{ISBN| 978-0-7390-2040-1}}. </ref> El llenguatge melòdic de Parker es generalitza a tots els improvisadores; això és, l'ús melòdic de les extensions superiors en els acords, l'alteració sistemàtica dels dominants i un ús extensiu de la cinquena disminuïda sobre els acords majors, si bé es pot observar un major èmfasi en la verticalitat de les improvisacions.<ref>Voelpel, Mark: ''"Charlie Parker for Guitar"'', Hal Leonard {{ISBN| 0-7935-8747-6}} Introduccion</ref><ref>''John Coltrane transcriptions'' {{ISBN| 0-7935-2700-7}}</ref>
* [[Harmonia musical|Harmònicament]], les progressions es fan més complexes almenys en dos sentits. En primer lloc s'amplia el tipus de modulació amb moviments abruptes. [[John Coltrane]] és un clar exemple d'això, com s'aprecia en enregistraments clàssics d'aquest corrent com ''[[Blue Train]]'' i ''[[Giant Steps]].'' En segon lloc, en els propis ''heads'', i en el ''comping'' dels pianistes, els ''voicings'' posseeixen una major riquesa en extensions, enfront d'una forma més escarida d'harmonies i ''voicings'' del Bebop.<ref>Levine, Mark: ''"El libro del jazz piano"'', Sher Music. </ref>
* El fraseig reprèn la força del bebop, tornant-se a generalitzar els [[Staccato|stacattos]] en el contratemps, enfront del fraseig més [[legato]] del ''[[cool]]''.
| |||