Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

104 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m (neteja i estandardització de codi)
* Manté la consonant etimològica de ''ont'' (llatí 'de ŭnde') i ''quand'' (com en valencià i balear) ('on' i 'quan').
* Nombroses metàtesis, algunes comunes amb el balear. Quan no es transcriu aquest fenomen normativament no mencionarem la forma escrita amb metàtesi: "a dintre" > [arrínta], "buidar" > [buriá], "cabra" > [krába], "cogombre" > [kugrómba], "dormir" > [rrumí], "entendre" > [antrénda], "febrer" > [frabé], "forment" > froment [frumént] (''froment'' apareix ja d'antic en català), "pebre" > [préba], "p(r)endre" > [prénda], "pobre" > [pròba], "processó" > [pulsasó], "tendre" > [trènda] (tenir= /trénda/ amb e tònica tancada, en oposició fonologica amb /trènda/ = tendre), "ufàbrica" > [ufrábika] (''alfàbrega'').
* Rotacisme (influència sarda): mutació de {{IPA|/d/}} i {{IPA|/l/}} intervocàliques a {{IPA|[r]}}: ala [ára], "escola" [ascòra], "Barceloneta" (petita Barcelona): estàndard {{IPA|[bərsəluˈnɛtə]}}, alguerès {{IPA|[baltsaɾuˈneta]}}, "amesclar" [amaskrá], "calentura" [karantúra], "català" [katará], "espilit" [aspirít], "flastomar" [frastumá], "iglésia" [igrézia], "pla" [prá], "ple" [pré], "pluja" [prúdʒa], "platja" [prádʒa], "plorar" [prurá], "taula" [táwra] (fins en sardismes: "flocar" [fruká], "molendu" [muréndu], trilibiqui [triribíki]); "mocador" [mukaró], "vistides" [vistíras], "afinestrada" [afinastrára], "m’agrada" [magrára], "bleda" ['bɾeɾa], "cada" [kára] ("cada" i "cara" són homòfons), "codony" [ku'ɾom], "roda" ['rɔɾa], "vida" [víra] (no existeix un mot 'vila' [vira] en alguerès, sinó l'italianisme "vil·la"), Nadal [narál], reda [réra]. Aquest fenomen també es produeix entre dos mots diferents: de l’Alguer [deralgé], a l’Alguer [aralgé], dóna-me-la [dónamara]. Hi ha el cas especial de la paraula cadira [karía] que ha tingut l’evolució següent: cadira > carira > cari(r)a > caria [karía]. També de {{IPA|/l/}} a {{IPA|[r]}} en grups oclusiva+liquida: "blanc" ['bɾaŋk], "plana" ['pɾana], "clau" [kɾau], "flor" ['fɾɔr], "maleït" [maraít], "meló" [maró], "plaça" ['pɾasa], "ungla" ['uŋgɾa], "plena" ['pɾena], ... Igualment, mutació de {{IPA|[r]}} davant {{IPA|/n/}} i {{IPA|/b/}} en {{IPA|/l/}}: "cisterna" ['sistelna], "barba" ['balba]. Tanmateix so [l] implosiu seguit de consonant, en les combinacions LC, LÇ, LP, LV, no esdevé pas [r].
* Mutació de {{IPA|/r/}} final de síl·laba a lateral {{IPA|[l]}} (influència sarda): "aguardar" [agwaldá] (esperar), "barca" [bálka], "corda" ['kɔlda], "germà" [dʒalmá], "guardià" [gwaldiá], "juniverd" [dʒunivèlt] (juliverd), "parlar" [pa'l:a] (aquest darrer com en balear), "part" [palt], "persona" [pal'tsona], "port" [pɔlt], "portal" [pul'tal], "quart" [kwált], "sardu" [saldu], "Sardenya" [Sal'deɲa], "tarda" [tálda], "vergínia" [valdʒínja, valdʒíña] (albergínia). El possible grup consonàntic resultant {{IPA|[l]}}+consonant encara se simplifica més fins a {{IPA|[l]}}; e.g. 'forn' : estàndard {{IPA|[ˈforn]}}, alguerès {{IPA|[ˈfol]}}; carn > [kaln]> [kal].
* Despalatalitza modernament i no totalment consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral {{IPA|/ʎ/}} a {{IPA|[l]}}, nasal {{IPA|/ɲ/}} a {{IPA|[n]}}; e.g "any": estàndard {{IPA|[ˈáɲ]}}, alguerès {{IPA|[ˈán]}}, "enguany" [angwán], "dany" [dán], "juny" [dʒún]; "aquell" [akél], "cavall" [kavál], "corall" [kurál], "ell" [él], "fenoll" [fanól], "fill" [fil], "treball" [trabál], "ull" [úl], "vell" [vel] (per alguns mots és arcaisme, per la major part és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall', 'any').lo xò palatal se manten en fonètica sintaptica i en Los derivats ("bell amic" /beʎa'mik/, "cavaller" /kava'ʎer/, amb manteniment de -r).
377

modificacions