Juan Hidalgo de Polanco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 2:
'''Juan Hidalgo de Polanco''' ([[Madrid]], [[28 de setembre]] de [[1614]] – Madrid, [[31 de març]] de [[1685]]), va ser un [[compositor]] [[Espanya|espanyol]] del [[Barroc]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Robledo|nom=Luis|article=Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Juan Hidalgo (1614-1685)|publicació=Revista de la Fundación Juan March|url=https://recursos.march.es/web/musica/publicaciones/semblanzas/pdf/hidalgo.pdf|data=2008|pàgines=2-7|nom2=|volum=375}}</ref> [[Arpista]] a la Cort de Madrid, és autor de l'[[òpera]] espanyola més antiga de la qual es conserva la partitura: ''Celos aun del aire matan'' (1660), amb text de [[Calderón de la Barca]]. S'hi troben tant els primers elements d'un estil nacional hispà, i la seva major fama procedeix de les seves produccions destinades als teatres madrilenys. Juan Hidalgo va ser un dels autors de música teatral més coneguts de la segona meitat del {{segle|XVII|s}}.
Va néixer en una família de músics i en rebé formació musical. L'any [[1631]] va ingressar com a arpista i clavicordista a la ''[[Real Capilla]]'', on va romandre la resta de la seua vida, esdevenint una de les figures musicals més importants de la Cort. L'any 1658 va posar música a l'obra d'[[Antonio de Solís]] ''Triunfos de amor y fortuna'' (Triomfs d'amor i fortuna) que es va estrenar el 27 de febrer d'aquell mateix any. També va posar música a diversos textos de [[Pedro Calderón de la Barca]], col·laboració que es va iniciar l'any 1658 amb ''El laurel de Apolo'' (''El llorer d'Apol·lo''), que va ser una de les primeres obres musicals a ser denominada com a ''[[sarsuela]]''.
Va dominar la música teatral i profana de la Cort espanyola fins a la seua mort. Va ser un compositor molt prolífic i va gaudir de gran popularitat al llarg de tota la seua carrera. El seu paper en la història del teatre musical espanyol pot comparar-se al de [[Henry Purcell]] a [[Gran Bretanya]] o al de [[Jean-Baptiste Lully]] a [[França]]. Va compondre almenys set obres religioses al·legòriques, per a ser representades a les festes del [[Corpus Christi]]. Entre les seues obres per a la cort hi ha cançons per a setze comèdies, diverses sarsueles i semi-òperes, i dues [[òpera|òperes]] de gran qualitat. També va deixar un 113 [[villancet]]s i ''tonos humanos'' i música litúrgica (se'n coneixen dues misses, dos [[motet]]s i un responsori a vuit veus, ''Deum astro filamante'').
La major part de la seva producció, guardada al Reial Alcàsser de Madrid, va desaparèixer en l'incendi de l'edifici en [[1734]]. Fou enterrat a
Va inventar un instrument nou, que va batejar amb el nom de «clavi-arpa».
| |||