K-Hito: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
→Biografia: Ampliat |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Naix en [[Villanueva del Arzobispo]] i passa la seua joventut en [[Alacant]] sent amic i col·laborador de [[Gabriel Miró]]. Sempre va estar en contacte amb el seu poble que, en [[1949]], li va dedicar un carrer i li va convertir en ''Fill Predilecte''.
A Alacant, va estudiar a l'acadèmia Parrilla i va treballar de carter.<ref name="yayyan.com">[http://www.yayyan.com/Yayyan/personajes/garcialopez.htm Yayyan, la separata cultural de Jaén·on·line</ref> El [[1907]], va anar a viure a [[València]], on va començar a col·laborar a revistes d'humor i va celebrar la seva primera exposició el [[1912]] al Círculo de Bellas Artes.<ref name="yayyan.com"/>
Va començar de ben jove col·laborant en revistes franceses de la categoria de ''Le Rire'', ''Le Sourrire'' o ''Pages Folles''. Simultàniament, a Espanya, va col·laborar a ''Blanco y Negro'', ''Estampa'' o a publicaciones humorístiques de la categoria de ''Buen Humor'' o el ''[[¡Cu-cut!]]''.<ref name=Humoristan>{{ref-web|url=http://humoristan.org/ca/autores/k-hito/|títol=K-Hito|editor=[[Humoristan]]|consulta=23 maig 2020}}</ref>
Va col·laborar en la revista ''Pinocho'', creada per [[Salvador Bartolozzi Rubio|Bartolozzi]], i va ser el director de tres revistes, incloent ''Macaco'' ([[1928]]-[[1930]]).<ref>Martín (01/1968), p. 15.</ref> En les seves revistes va crear alguns caràcters molt famosos com 'Gutiérrez', 'Macaco', 'Currinche' i 'Don Turulato'. També va dirigir i escriure diverses pel·lícules. També va col·laborar a la segona i tercera etapa de la revista satírica valenciana [[La Traca]]. Va realitzar nombroses exposicions, com el [[1925]] a [[Madrid]] a una exposició organitzada per la ''Unión de dibujantes españoles''<ref>[http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1925/11/29/LVG19251129-014.pdf La Vanguardia 29 novembre 1925]</ref> amb altres artistes com [[Rafael_de_Penagos|Penagos]], Fresno, [[Salvador Bartolozzi Rubio]], etc.▼
El seu estil, de traços sintètics, li va proporcionar una gran popularitat i el va distingir d’altres autors més aparatosos. Aquest estil tan personal tindria continuació amb Salvador Bartolozzi, Bagaría o Del Arco.<ref name=Humoristan />
Va realitzar nombroses exposicions, com el [[1925]] a [[Madrid]] a una exposició organitzada per la ''Unión de dibujantes españoles''<ref>[http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1925/11/29/LVG19251129-014.pdf La Vanguardia 29 novembre 1925]</ref> amb altres artistes com [[Rafael_de_Penagos|Penagos]], Fresno, [[Salvador Bartolozzi Rubio]], etc.
El 7 de maig de 1927 va fundar ''Gutiérrez'', un dels setmanaris d’humor gràfic més importants de l’època. La revista era alhora el nom d’un personatge creat i dibuixat pel mateix K-Hito: “El cap del negociat d’incobrables de la direcció general de comptes retrassats”, encarnació del fracàs de la burocràcia espanyola. La revista va deixar de publicar-se el novembre de 1935. Després de la Guerra Civil molts dels seus col·laboradors van anar a parar a La Codorniz.<ref name=Humoristan />
▲Va col·laborar en la revista ''Pinocho'', creada per [[Salvador Bartolozzi Rubio|Bartolozzi]], i va ser el director de tres revistes, incloent ''Macaco'' ([[1928]]-[[1930]]).<ref>Martín (01/1968), p. 15.</ref> En les seves revistes va crear alguns
Durant la Segona República va compatibilitzar la direcció de ''Gutiérrez'' amb les seves habituals col·laboracions a ''Gracia y Justicia'', on publicava acudits políticament més incisius. Juntament amb Xaudaró i Got, el 1932, va crear la productora ''Sociedad Española de Dibujos Animados'' (SEDA).
Acabada la Guerra Civil, va dirigir el setmanari d’informació general ''Dígame'' (1940), on va permetre que alguns dels seus antics companys d’aventures publiquessin vinyetes. El 1948 va publicar la seva autobiografia, ''Yo, García''. Durant la Guerra Civil havia sobreviscut a València impartint classes de caligrafia a l’Academia Comercial Morales.<ref name=Humoristan />
A ell se li deu el 'rebateig' de [[Manolete]] com a ''"El Monstre"''. En una ocasió, K-Hito va aconseguir que Manolete i Carlos Arruza, enemics irreconciliables, es feren una abraçada en [[Villanueva del Arzobispo]] deixant a un costat els problemes que els dividien.
| |||