Obre el menú principal

K-Hito és el pseudònim de Ricardo García López (nascut a Villanueva del Arzobispo, Jaén, el 1890 - mort el 1984), escriptor, cronista taurí, caricaturista, historietista, productor, director de cine i editor de revistes espanyol, que se adscriu a la generació del 27. Va prendre el pseudònim de K-Hito com una manera graciosa de considerar-se «l'emperador de la historieta espanyola», a l'estil d'Hirohito.[1]

Infotaula de personaK-Hito
K-Hito.png
Biografia
Naixement (es) Ricardo García López
1890
Villanueva del Arzobispo
Mort 31 gener 1984 (93/94 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor, autor de còmics, crític taurí, director de cinema, caricaturista, dibuixant de premsa i productor de cinema
Moviment Generació del 27
Nom de ploma K-Hito

IMDB: nm0305526
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Naix en Villanueva del Arzobispo i passa la seua joventut en Alacant sent amic i col·laborador de Gabriel Miró. Sempre va estar en contacte amb el seu poble que, en 1949, li va dedicar un carrer i li va convertir en Fill Predilecte. A Alacant, va estudiar a l'acadèmia Parrilla i va treballar de carter.[2] El 1907, va anar a viure a València, on va començar a col·laborar a revistes d'humor i va celebrar la seva primera exposició el 1912 al Círculo de Bellas Artes.[2]

Va col·laborar en la revista Pinocho, creada per Bartolozzi, i va ser el director de tres revistes, incloent Macaco (1928-1930).[3] En les seves revistes va crear alguns caràcters molt famosos com 'Gutiérrez', 'Macaco', 'Currinche' i 'Don Turulato'. També va dirigir i escriure diverses pel·lícules. També va col·laborar a la segona i tercera etapa de a revista satírica valenciana La Traca. Va realitzar nombroses exposicions, com el 1925 a Madrid a una exposició organitzada per la Unión de dibujantes españoles[4] amb altres artistes com Penagos, Fresno, Salvador Bartolozzi Rubio, etc.

A ell se li deu el 'rebateig' de Manolete com a "El Monstre". En una ocasió, K-Hito va aconseguir que Manolete i Carlos Arruza, enemics irreconciliables, es feren una abraçada en Villanueva del Arzobispo deixant a un costat els problemes que els dividien.

En els anys cinquanta, en una ocasió, havent-hi vist torejar a Carmelo Torres, torero mexicà, en una època en què era molt difícil per als asteques torejar a Espanya, va publicar en la seua columna en un joc de paraules "Em declare CARMELISTA"[5]

ValoracióModifica

Mestre de la caricatura i de la crítica taurina va demostrar un gran valor literari com a articulista i com a autor de diversos llibres. Va fer més de deu mil caricatures i solia dir que haguera tingut més èxit com a pintor que escrivint. Va ser home de gran enginy, de gràcia espontània, de caricatures precises, de versos divertits i d'acudits molt humans i oportuns. La ploma i el llapis de K-Hito van estar desproveïts sempre de verí, d'insídia o de mala intenció.

ObraModifica

CinematogràficaModifica

  • 1932: En los pasillos del congreso, com a director i escriptor
  • 1932: Falsa noticia de fútbol, com a director i escriptor
  • 1932: El Rata primero, com a director i escriptor
  • 1932: La vampiresa Morros de Fresa, com a director i escriptor
  • 1934: Francisca, la mujer fatal, com a director i escriptor

LiteràriaModifica

  • 1940: Carmen y Raphael
  • 1947: Manolete ya se ha muerto. Muerto está que yo lo vi
  • 1948: Yo, García
  • 1950: ¡Hasta luego!
  • 1954: Anda que te anda
  • 1973: El álbum de K-Hito

ReferènciesModifica

  1. Soldevilla, Joan Manuel. Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del s.XX (en català). 2004. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, Juliol 2004, p. 151. ISBN 84-87221-83-1. 
  2. 2,0 2,1 [http://www.yayyan.com/Yayyan/personajes/garcialopez.htm Yayyan, la separata cultural de Jaén·on·line
  3. Martín (01/1968), p. 15.
  4. La Vanguardia 29 novembre 1925
  5. En l'Espanya de la postguerra, sota la dictadura de Franco, sols podies declarar-te, políticament parlant, franquista, carlista o qualsevol altre adjectiu del que es coneguera com a parts de l'anomenada Falange Espanyola o Moviment Nacional

BibliografiaModifica

  • Antonio Martín Martínez (01/1968). Apuntes para una historia de los tebeos II. La civilización de la imagen (1917-1936). Madrid: Revista de Educación, n.º 195.
  • Los dibujantes de España : (impresiones sentimentales de un viaje en torno del dibujo) / por Mariano Sánchez de Palacios; [prólogo de José Francés]
  • Antonio Martín. Historia del comic español: 1875-1939. Barcelona : Gustavo Gili, 1978. ISBN 84-252-0899-8. p. 83 - 85