Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Segle XX: formatació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 380:
=== Història de les ciències polítiques ===
{{AP|Història de les ciències polítiques}}
[[
==== Antiguitat ====
La reflexió sobre la problemàtica política remunta als segles V i IV ane amb filòsofs com ara Plató (-427 a -347) i Aristòtil (-384 a -322) o a historiadors com ara Tucídides (-460 a -395) que comencen a teoritzar sobre afers de la ciutat, és a dir, sobre la política portada a terme a cada ciutat, fet que ens porta a la ciència del govern i la seua reflexió. A Grècia hi havia interès per conèixer la naturalesa de l'estat, els seus òrgans de control i les funcions que hi desenvolupen els ciutadans. També hi havia un gran interès a explicar els conflictes interns com externs de les ciutats-estat gregues. Aquesta preocupació porta força intel·lectuals a redactar les primeres obres d'història, política, etc.
Línia 405:
==== Renaixement ====
[[
Maquiavel és considerat el model del pensament polític de la primera meitat de l'Edat moderna. El pensament teocràtic patix llavors un daltabaix i deixen lloc a una progressiva separació entre església i estat. L'estat es professionalitza amb un clar desenvolupament de la burocràcia. En retard en comparació al continent asiàtic, on la burocràcia s'ha desenvolupat espectacularment durant l'Edat Mitjana, a l'Edat moderna les ciències polítiques continuen sense interessar realment, tot i que tenim ja les primeres descripcions d'institucions així com una reflexió progressiva sobre el sistema que culmina a la Il·lustració.
Línia 423:
==== La Il·lustració ====
[[
La Il·lustració qüestiona de cap a peus tot aquest entramat. Leibni concep l'estat com una gran societat l'objectiu de la qual és la seguretat comuna. Grotius i Puffendorff fan quelcom de similar amb l'associació entre dret i llei natural. A Anglaterra, com a contrapès a França, hi ha tot un desenvolupament d'idees democràtiques, és a dir, d'allò que posteriorment dona un vertader canvi de règim. Mercès a això, filòsofs de tota mena, reflexionen sobre el comportament polític, sobre el sistema polític, etc, la qual cosa implica una descripció en positiu del sistema polític, del comportament polític i de la pràctica política. Després de l'Edat Mitjan i de l'Edat Moderna, torna finalment la vessant grega de les ciències polítiques en tant que proposen una descripció de la política en positiu a pesar que servix progressivament per guanyar el poder i, per tant, la ciència torna a estar al servei del poder.
| |||