Djavakheti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula de geografia política}}
'''JavakhDjavakheti''' o '''JavakètiaDjavakhètia''' (en{{lang-ka|ჯავახეთი}}, [[georgià]]''Djavakheti''; {{lang-hy|Ջավախք}}, ''ჯავახეთიDjavakhk'') foués una regió de [[Geòrgia]], a l'entorn del [[llac Parvana]]. LimitavaLimita al nord amb el [[Samtskhé]] (avui [[Meskhètia]]). La principal població és [[Akhalkalaki]].
 
Actualment forma part de la regió administrativa de [[Samtskhé-Djavakheti]].
 
== Història ==
LeLa [[Javakhètia]]Djavakhètia i la comarcaregió adjunta de la Calarzene ([[CalarzeneKlardjètia]] (Klardjètia) fou un principat georgià del sud-oest de [[Kartli]] (aleshores [[regne d'Ibèria]]). Quan l'[[Imperi Sassànida]] va suprimir la reialesa ibera el 580 foren governades per una branca de la dinastia [[cosròida]] d'Ibèria sorgida (vers 534) de Lleó, un fill de [[Vakhtang I Gorgasali]] i de la seva segona esposa romana d'Orient Helena. Modernament se li ha donat el nom de dinastia [[Guaràmida]].
 
Els dos principats (JavakhètiaDjavakhètia i Calarzene o Klardjètia), foren adquirits vers el 780 pel príncep [[bagràtida]] armeni [[Adarnases I de Tao]] de resultes del matrimoni del seu pare [[Vassak Bagratuní]] amb una filla del príncep [[Guaram III d'Ibèria]], príncep de JavakhètiaDjavakhètia i Calarzene.
 
La regió torna a agafar importància després de la [[revolució russa]], quan [[Armènia]] i [[Geòrgia]] van esdevenir independents, i totes dues van reclamar la regió de les valls de l'[[Akhalkalaki]] i del [[Lori]]) i es van enfrontar en la guerra armeno-georgiana del 13 al 31 de desembre de 1918; una mediació dels britànics i francesos el gener de 1919 va confiar la regió als georgians però a condició que els armenis participessin en el govern de la regió. Després de l'annexió de les dues repúbliques a la [[Unió Soviètica]], la qüestió fou de nou examinada i el 4 de juliol de 1921 va decidir (suposadament sota influència de [[Stalin]] que era aleshores comissari del poble responsable de les nacionalitats) que pertanyeria a Geòrgia.
 
Actualment és una regió de majoria [[armenis|armènia]]. Per disminuir la proporció d'armenis el govern georgià intentà unir-la a altres províncies, però topà amb els preceptes constitucionals.
[[Fitxer:Kingdom of Georgians ("Kingdom of Kartvels", Tao-Klarjeti), X c.jpg|miniatura|Mapa de Djavakheti i d'altres regnes veïns durant el segle X]]
 
== Prínceps de JavakhètiaDjavakhètia i de Calarzene ==
=== Cosròides o Guaràmides ===
* [[588]]-[[590]] : [[Guaram I d'Ibèria|Guaram I]], Príncep-Primat d'Ibèria ;
Linha 21 ⟶ 23:
* ???-[[786]] : [[Esteve III d'Ibèria|Esteve II]], Príncep-Primat d'Ibèria.
 
=== BagratidesBagràtides ===
* [[786]]-[[807]] : [[Adarnases I de Tao|Adarnases I]] ;
* [[807]]-[[830]] : [[Aixot el Gran|Aixot I el Gran]], Príncep d'Ibèria ;