Adjària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Adjària''' ({{lang-ka|აჭარა}}, ''Àtxara'', pronunciat {{Àudio-AFI|Adjara.ogg|[at͡ʃʼara]}}), formalment la '''República Autònoma d'Adjària''' ({{lang-ka|აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა}}, ''Àtxaris Avtonòmiuri Respúblika'', pronunciat {{Àudio-AFI|Autonomous Republic of Adjara (KA).ogg| [at͡ʃʼaris avtʼɔnɔmiuri rɛspʼublikʼa]}}) és una [[república]] [[Autonomia jurídica|autònoma]] de [[Geòrgia]].
}}
'''Adjària''' (en [[georgià]] აჭარა Ačara), és una [[república]] autònoma de [[Geòrgia]]. '''Adjara''' fou una regió històrica de [[Geòrgia]], poblada per la tribu georgiana dels [[adjars]] que se situa a l'actual Adjària, al nord-oest de la [[Taoklardjètia]] (actual [[província d'Ardahan]], a Turquia).
 
== Història ==
Aquesta regió fou ocupada pels otomans cap al [[1540]] i ja no va ser reconquerida pels georgians. El [[1919]] el govern del país, ([[República de Batum]]) creat pels britànics després de l'ocupació de l'[[Imperi Otomà]], es va dissoldre i es va integrar a Geòrgia. Després de la presa del poder pels comunistes el [[1921]] va formar una república socialista soviètica autònoma dintre de Geòrgia, i va pertànyer a la Unió Soviètica del [[1922]] al [[1991]].
 
'''Adjària''' (en [[georgià]] აჭარა Ačara), és una [[república]] autònoma de [[Geòrgia]]. '''Adjara''' fou una regió històrica de [[Geòrgia]], poblada per la tribu georgiana dels [[adjars]] que se situa a l'actual Adjària, al nord-oest de la [[Taoklardjètia]] (actual [[província d'Ardahan]], a Turquia).
Des del [[1989]] [[Aslan Abaixidze]], d'una antiga família feudal, va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, Zviad Gamsajurdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de [[Batum]]. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià [[Shevernadze]], al final del segon període presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però Shevernadze fou enderrocat ([[2004]]) i el nou govern georgià no va tardar a enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties Rússia va facilitar la sortida del país d'Abashidze, i es va establir un govern proper al govern georgià respectant almenys nominalment l'autonomia.
 
Aquesta regió fou ocupada pels otomans cap al [[1540]] i ja no va ser reconquerida pels georgians. El [[1919]] el govern del país, ([[República de Batum]]) creat pels britànics després de l'ocupació de l'[[Imperi Otomà]], es va dissoldre i es va integrar a la [[República Democràtica de Geòrgia]]. Després de la presa del poder pels comunistes[[bolxevics]] el [[1921]] va formar unala república[[República socialistaSocialista sovièticaSoviètica autònomaAutònoma d'Adjària]] (dintre de la [[RSS de Geòrgia]]), i va pertànyer a la [[Unió Soviètica]] del [[1922]] al [[1991]].
 
Des del [[1989]] [[Aslan Abaixidze]], d'una antiga família feudal (la família [[Abaixidze]]), va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, [[Zviad GamsajurdiaGamsakhúrdia]], va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de [[Batum]]. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià [[ShevernadzeEduard Xevardnadze]], al final del segon període presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però ShevernadzeXevardnadze fou enderrocatderrocat el ([[2004]]), i el nou govern georgià no va tardar a enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties, Rússia va facilitar la sortida del país d'Abashidze,Abaixidze i es va establir un govern proper al govern georgià respectant almenys nominalment l'autonomia.
 
<gallery>Fitxer:ge_adjaria rep.gif|bandera ''de facto'' 1990-2000