Giulietta e Romeo (Vaccai): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors |
m Referència de l'estrena a Catalunya |
||
Línia 2:
|títol=Julieta i Romeu
|títol original=Giulietta e Romeo
|estrenaCat= 26 de maig de 1827<br/>[[Teatre de la Santa Creu]] de Barcelona
}}
'''''Giulietta e Romeo''''' és una [[òpera]] en dos actes del compositor [[italià]] [[Nicola Vaccai]], amb llibret de [[Felice Romani]], basat en la tragèdia del mateix nom de Luigi Scevola i, en última instància, en el ''[[Romeu i Julieta]]'' de [[William Shakespeare|Shakespeare.]] Va ser estrenada en el Teatre de la Canobbiana de [[Milà]] el [[31 d'octubre]] de [[1825]].<ref name="Giulietta e Romeo">{{ref-web|títol=AmadeusOnline.net|url=http://www.amadeusonline.net/almanacco.php?Start=0&Giorno=31&Mese=10&Anno=1825&Giornata=&Testo=&Parola=Stringa}}</ref>
== Història ==
Encara que Vaccai va escriure altres nou òperes, aquesta va ser la més coneguda de totes en la seva època: va ser estrenada també a [[Barcelona]] el 26 de maig de 1827,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Teatro|publicació=Diari de Barcelona|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1130264&interno=S&presentacion=pagina&posicion=8|data=26 maig 1827|pàgines=8}}</ref> a [[París]] l'11 de setembre de 1827, a [[Lisboa]] en la tardor de 1828, a [[Londres]] el 10 d'abril de 1832, i a [[Mèxic]] al juliol de 1841. Traduïda a l'alemany per l'editorial Kollmann, va ser representada en [[Graz]] el 12 d'octubre de 1833 i a [[Budapest]] el 31 de juliol de 1845.
En una representació de ''[[I Capuleti e i Montecchi]]'' de [[Vincenzo Bellini]] el 27 d'octubre de 1832, a [[Bolonya]], a petició de [[Maria Malibran|María Malibrán]], que interpretava el paper de Romeo, l'última escena de la cèlebre òpera belliniana va ser substituïda pel corresponent nombre de l'òpera de Vaccai. Aquesta substitució es va fer habitual durant la resta del segle XIX, fins al punt d'arribar a imprimir-se, en les partitures de ''I Capuleti e i Montecchi'', el final de Vaccai com a annex.
| |||