Lluís Graner i Arrufí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m bot: -seva historia +seva història
Línia 11:
Influït per les teories [[Richard Wagner|wagnerianes]] de moda en aquell moment sobre l'art total, decidí abandonar la pintura l'any 1904, per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts.
 
Graner va abandonar la pintura per a inaugurar, en qualitat de director i màxim responsable, la [[Sala Mercè (Barcelona)|Sala Mercè]], una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, tant els antics com els de novíssima aparició, per exemple, el cinematògraf. Des de l'obertura de la Sala Mercè va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: [[Gaudí]], [[Adrià Gual|Gual]], [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]], [[Salvador Alarma]], [[Ramon Casas i Carbó|Casas]], [[Enric Clarasó i Daudí|Clarasó]], [[Enric Morera i Viura|Morera]], [[Enric Granados|Granados]] i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva historiahistòria, però sobretot en la seva primera època, i en diversos graus d'intensitat, amb el projecte del pintor Graner.<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/viewFile/100241/150930 Joan M. Minguet i Batllori. La Sala Mercè: de l'apogeu a la decadència]</ref>
El projecte només va funcionar entre 1904-1908 i fou un fracàs que l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.