Apol·lodor d'Atenes: diferència entre les revisions

'''Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic''' (en [[llatí]] ''Apollodorus'', en [[Grec antic|grec]] Άπολλόδωρος) fou un [[gramàtic]] atenenc fill d'un home dit Asclepíades i deixeble d'[[Aristarc de Samotràcia|Aristarc]], de [[Paneci de Rodes]], i de [[Diògenes el Babiloni]]. Va [[Floruit|florir]] cap a l'any [[140 aC]], pocs anys després de la destrucció de [[Corint]]. No es coneix res de la seva biografia.

 

 

De les obres que va escriure només n'ha quedat una, i encara de forma parcial, que porta el títol de Βιβλιοθήκη (''Biblioteca'') i consta de tres llibres. És la millor entre les obres existents d'aquest tipus. Conté un relat ben ordenat de nombrosos temes de la [[mitologia]] i de l'època dels herois de Grècia. L'obra recull molts passatges dels poetes, especialment dels poetes eòlics, de [[logògrafs]] i d'historiadors. Comença parlant de l'origen dels déus i arriba fins a l'època de [[Teseu]], on sobtadament s'acaba. La part final, conté les històries de les famílies de [[Pèlops]] i [[Atreu,]] i probablement incloïa tot el cicle de Troia. La primera part de l’obra parla dels antics mites de la teogonia (origen dels déus) i la [[cosmogonia]] (origen del món), ordenats segons les diferents creences dels països grecs, segons diu [[Foci I de Constantinoble|Foci]]. Els antics van valorar molt aquesta obra, ja que constituïa una recopilació dels comentaris sobre el tema fets pels poetes grecs, i que avui tenen molt de valor, ja que la majoria de les obres de les quals Apol·lodor va obtenir la seva informació, així com d'altres obres semblants a la d'Apol·lodor, ara no existeixen.