Llúcia de la Marca: diferència entre les revisions

'''Llúcia de la Marca''' (? - ''c''. 1090 ) fou [[Comtat de Pallars Sobirà|comtessa de Pallars Sobirà]] (''c''. 1060-''c''. 1090) i pretesament de [[Comtat de Besalú|Besalú]] (1054). Possiblement fou comtessa d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]].

A la mort d’Artal, el 1081, Llúcia va obtenir l’aixecament de la seva [[excomunió]] sobrevinguda a causa d’haver trencat una [[treva de Déu]]. Un cop vídua s’afirmà en el seu rol al capdavant del comtat. Apareix en la documentació actuant juntament amb el seu fill, el comte [[Artau II de Pallars Sobirà|Artal II de Pallars Sobirà]], com, per exemple, en la donació feta al [[monestir de Gerri de la Sal]] el 1081. En aquest moment sembla que ocupa un lloc preeminent en la política catalana. És juntament amb [[Ramon Berenguer III]], la tutora dels fills d’[[Ermengol IV]], segons ell mateix ordena en el seu testament, i membre del consell de regència del [[comtat d’Urgell]] durant la minoria d’[[Ermengol V]]. Va morir l’any 1091 poc abans que el seu fill [[Sant Ot d’Urgell|Ot]] esdevingués [[bisbe d’Urgell]].<ref name="dbd"/>

Llúcia tingué un paper clau en el govern del comtat, desenvolupant relacions estratègiques amb el poder religiós i amb altres comtats. Impulsà obres [[Art romànic|romàniques]] cabdals al [[Pallars]], algunes d'elles, com les pintures de l'absis de l'església de Santa Maria d'Àneu, atribuïdes al [[mestre de Pedret]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Pladevall i Font|nom=Antoni|títol=Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars|pàgines=534|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1993|isbn=848519456X|consulta=19 març 2015}}</ref>