Heroi: diferència entre les revisions

En ocasions es considera heroi a la persona que salva a altres d’un perill greu, produint un fet noticiable o mediàtic, ded' igual manera, es parla en el món socialista (Alemanya, URSS) de herois del treball , aplicant el terme extensivament a qui mostrava especial dedicació o productivitat en el treball. Modernament es tendeix a confondre, en ocasions per motius propagandístics, polítics o sentimentals, als herois amb les víctimes (els herois del 11/S, els herois supervivents del camps de concentració, etc.), o simplement amb les persones famoses. Amb caràcter general, el patrimoni popular tendeix a associar la figura delde l'heroi amb la d’algú exemplar, i que serveix de referent en la mesura en que abandera la justícia i persegueix la consecució d’un món millor.

En la literatura, el cinema, el heroi es simplement el personatge central d’una obra, on les accions o gestes es relaten. En la literatura i especialment en les novel·les i en les tragèdies, el heroi pot tenir defectes que li poden portar a la perdició, com en el cas de Hamlet. En lal'òpera opera yi en el teatre musical, el heroi i la heroïna, solen ser interpretats per un tenor i una soprano, personatges mesmés vulnerables sonsón interpretats per veus líriques, mentre que els mesmés forts ho sonsón per veus greus o dramàtiques. Un subtipus modern de heroi literari es elés l'anomenat superheroi, personatge còmic, novel·la o cinema, dotat de «superpoders», i habitualment dedicar a salvar la humanitat de delinqüents i perills.

Els herois mitològics de les cultures gregues, romanes, germàniques o altres. Els herois mes cèlebres s’apropen ala l'estatus de deus en algunes cultures. La paraula heroi procedeix del grec antic (ἥρως ''hērōs''), i descriu al heroi cultural que apareix en la mitologia. Els herois grecs eren personatges mitològics. Fundadors donant el nom a ciutat i territoris grecs. Aquests herois no sempre eren models de conducta o tenien virtuts heroiques; molts eren semideus, fills de mortals yi deusdéus. La època d'aquests herois en la que es situen les histories de la mitologia grega es coneix com la edat heroica, que terminaacaba poc després de la guerra de troyaTroya, quan els llegendaris combatents varen tornar a casa o marxaren ala l'exili.

El heroi clàssic té el que Lord Raglan (un descendent de FitzRoy Somerset) denominar una biografia cultivada composta de dues dotzenes de tradicions comuns que ignoraven la línia que separa el fet històric del mite. Per exemple les circumstancies del seu naixement sonsón inusuals: un home poderós intenta matar-lo al néixer, es raptat yi criat per pares adoptius en un país llunya. Rutinàriament ell' heroi troba una mort misteriosa, de vegades en el cim d’una muntanya, el seu cos no es enterratsoterrat, no deixa successors i té un o més sepulcres sagrats.

La filosofia també s’ocupa del estudi de la figura delde l'heroi, dirigint el focus d’atenció a la mateixa essència d’aquest. Així, en general, el herois sonsón aquells que, allunyats delde l'interès pel reconeixement social, yi respectant els principis naturals de justícia, aspiren a la consecució de la veritat, així com a fer més fàcil el dia a dia dels altres mitjançant el cultiu de les més nobles virtuts, inclús si fos necessari trencant amb l’orde establert. Herois són el que veuen en l’alteritat de la persona un valor intrínsec, sortint de si mateixos per donar-se als altres.

# Posseir un final generalment violent atès que moren trossejats (Orfeu), cremats (Heracles), en combats singulars (Layo), fulminats per un llamp, metamorfosats, la qual cosa, en la major part dels casos es dónadona seguit d'una apoteosi o transfiguració (Heracles, Orfeo, Èdip).

* Separació del món: Els herois constantment pateixen un canvi de lloc per causes alienes a la seva voluntat, és a dir, han estat moguts del seu lloc original. Això fa que l'heroi busqui en el seu viatge la manera d'arribar a casa a qualsevol preu , on la seva família, amics o altres el esperen. El que un heroi sigui mogut del seu lloc d'origen implica un viatge per tornar o per trobar una nova llar. Aquest viatge pot o no ser físic, perquè el que en realitat importa és el viatge interior d'autoconeixement, ja que coneixent la naturalesa de l'home i la seva connexió amb el món és com s'albira la renovació de la vida, la transcendència de l'esperit humà i que alhora fa que el mortal i l'immortal sigui un mateix com realment ho esés.

* Resposta a l'anomenat: La resposta a l'anomenat, ja sigui voluntari o involuntari (fruit de la curiositat), per causa de l'atzar, del destí o d'algú més, és imprescindible per a l'heroi per demostrar la seva valentia, el seu coratge; tot i que també demostra com se sotmet davant el destinodestí. És a dir, el respondre a la crida és acceptar la impossibilitat d'actuar davant del destí.

* Mort inconscient: Als herois, generalment, la mort els arriba de manera involuntària, ja que el seu error, imperfecció o comportament indigne el comentin en actes d'alienació durant la batalla, lluita o circumstàncies on no els és possible pensar de manera conscient. L'heroi no té por de la mort, se sap superior a ella. És sobretot una mort jove i prematura la qual els divinitza, ja que pels seus cossos no passen els efectes del temps: no es deterioren, no mostren vellesa o malaltia. I segons Campbell, la mort de l'heroi no és presa de manera negativa, sinó com un acte per a la renovació del mundomón.