Agoncillo: diferència entre les revisions

 

En [[1953]] es va segregar del municipi de Agoncillo, per a formar un municipi independent, el barri d'[[Arrúbal]], un poble de colons que van comprar les terres que treballaven i que eren propietat del [[Marquès de Santillana]]. Amb això, es va interrompre la continuïtat del municipi de Agoncillo, que ara té un [[exclave]] amb les terres i casar de San Martín de Berberana.

== Història ==

Es creu que el nom de la localitat prové d'un antic assentament [[celtiber]] anomenat ''Egon'' situat als voltants. ''Agoncillo'' seria un diminutivo del terme anterior (''Egon-ciello''). Els vestigis més antics trobats en el municipi consisteixen en un soterrament tumular a la part alta de ''la Atalayuela'' (foresta de més de 420 [[Altitud|msnm]] situat al sud del poble i a la seva la falda nord està situat el barri de les ''Bodegas''), amb uns 60 individus amatents en posició fetal i amb el cap orientat cap al sud, amb aixovars de la [[Cultura del vas campaniforme]] de l'[[Eneolític]] (cap a [[2000 aC|2000]] - [[1500 aC]]) i excavat l'estiu de [[1970]]. A principis del segle XIX es va trobar, al sud-est del municipi (terme de ''Barbarés''), alguns [[miliari]]s de l'època romana (en l'actualitat algun d'ells es troba en l'església parroquial) que han estat datats en el {{segle|III|s}} dC., pertanyents a la [[calçada romana]] que discorria entre ''Cesaraugusta'' ([[Saragossa]]) i ''Virovesca'' ([[Briviesca]]). Finalment, a principis del segle XX, durant la construcció de la Base Aèria de Recajo, van aparèixer en la ''Dehesa de Aracanta'' inscripcions i restes d'una vila sota imperial, relacionada amb la ''mansió'' de ''Barbariana'', citada en l'[[Itinerari d'Antoní]].