Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 108:
El sector més teòric i organitzatiu de l'anarquisme va proposar a principis del segle XX, homogeneïtzar idees i organitzar-se (mirant de no caure en la contradicció de jerarquitzar-se) constituint la [[Internacional Anarquista]] a [[Amsterdam]] el [[1907]], però aquesta es va trobar amb l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]] tan sols 7 anys després de la constitució, el [[1914]]. Davant el nou context, les anarquistes van optar per prioritzar l'acció directa i el suport mutu davant l'exaltació dels nacionalismes (tant els feixistes de l'eix, com dels democràtics i republicans dels aliats). Uns nacionalismes que amagant-se en el discurs de l'interès nacional, sempre serveixen a unes elits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Webster G. Tarpley; Anton Chaitkin|nom=|títol=George Bush: The Unauthorized Biography|url=http://tarpley.net/online-books/george-bush-the-unauthorized-biography/|edició=|llengua=anglès|data=1990-2010?|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> El que com assenyala també el treball de Karl Polanyi, estableix una relació de contacte directe entre el lliberalisme i el feixisme, en què hi ha un interès mutu, el de controlar a la població per mitjà de símbols i creences inqüestionables, ja sigui la puresa de sang o el mercat autorregulat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Polanyi|nom=Karl|títol=La Gran Transformación. Crítica al liberalismo económico.|url=https://www.traficantes.net/sites/default/files/Polanyi,_Karl_-_La_gran_transformacion.pdf|edició=|llengua=Castellà|data=1944(original)|editorial=Virus; La Piqueta|lloc=Barcelona; Madrid|pàgines=474+-|isbn=978-84-92559-67-1 (Virus)}}</ref>
En general, sembla que el moviment anarquista formalment organitzat com a força de xoc clara, es dissolgué internacionalment després de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1945]]). En aquests anys els moviments anarquistes es van anar transformant i incorporant en múltiples moviments de caràcter subversiu, antiautoritari, llibertari, etc. En són un clar exemple les accions empreses pels grups autònoms com del que en formava part en Lucio Urtubia a París.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Urtubia|nom=Lucio|títol=Mi Utopía Vivida|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/4306/mi+utopia+vivida/lucio+urtubia|edició=|llengua=Castellà|data=2011|editorial=Txalaparta|lloc=|pàgines=340|isbn=978-84-15313-52-6}}</ref>
Aquest caràcter mal·leable del moviment anarquista en les darreres dècades es pot observar des del [[Contracultura|moviment contracultural]] de la dècada del 1960, amb la [[Internacional Situacionista]], amb el maig francès de [[1968]] i les seves revoltes estudiantils i de treballadores, així com en el corrent del [[Punk]] i en el [[Moviment ocupa|moviment okupa]];<ref>{{Ref-llibre|cognom=Thomas|nom=Paul|títol=Karl Marx and the Anarchists|url=|edició=|llengua=anglès|data=1985|editorial=Routledge & Kegan Paul|lloc=Londres|pàgines=p. 187|isbn={{ISBN|0-7102-0685-2}}}}</ref> també en les protestes del moviment antiglobalització del 1999 en la Conferència de Seattle de l'[[Organització Mundial del Comerç]] (OMC), o en les protestes consecutives del [[G8|G-8]], i del [[Fòrum econòmic mundial|Fòrum Econòmic Mundial]];<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rupert|nom=Mark|títol=Globalizations and International Political Economy|url=|edició=|llengua=anglès|data=2006|editorial=Rowman & Littlefield Publishers|lloc=Lanham|pàgines=p. 66|isbn={{ISBN|0-7102-0685-2}}}}</ref> en moviments sindicalistes d'arreu del món, o moviments d'inspiració cristiana, islàmica, budista, entre d'altres religions,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Prado|nom=Abdennur|títol=El islam como anarquismo místico|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/libros/234/el+islam+como+anarquismo+mistico/abdennur+prado|edició=|llengua=Castellà|data=2010|editorial=Virus|lloc=La Torre de Claramunt|pàgines=102|isbn=978-84-92559-29-9}}</ref><ref>Tom A-Z. pag. 58 de l'enciclopèdia Espasa</ref> així com en moviments tant coneguts com l'aixecament zapatista a Chiapas, Mèxic al 1994.
| |||