Esperó (anatomia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎En rèptils: Inserció d'enllaços
→‎En rèptils: Ampliació i cites
Línia 15:
Els [[Boïns]] (una subfamilia dels [[Bòids]]) posseeixen esperons pelvians o anals a sengles costats de la seva [[cloaca]]. Aquests esperons tenen un alt grau de mobilitat i es poden moure mitjançant una musculatura adequada des de la seva posició normal estirada al llarg i contra el cos, cap a un pla perpendicular per semblar-se a les cames en miniatura. Els esperons pelvians se solen mantenir en posició "erecta" i les utilitza el mascle (almenys) per estimular la femella. Durant l’emparellament, el mascle té una tendència a clavar els esperons pelvians al cos de la femella. Mentre es refrega per la femella, el mascle grata la pell de la serp femella amb els esperons, fent sonar un rascat especial. En altres ocasions, els esperons del mascle es mouran ràpidament cap a dins i cap a fora, amunt i avall, repetidament per estimular la serp femenina. Això dóna suport a la teoria que els esperons pelvians tenen un paper sexual.<ref name="Hoser">{{cite web|url=http://www.smuggled.com/pelspu1.htm|title=The role of pelvic spurs. (Originally published in Herptile(UK), 10(3): 95)|author=Hoser, R.T.|accessdate=1-6-2020|idioma=anglès}}</ref><ref>Gillingham, J.C. and Chambers, J.A. (1982). Courtship and pelvic spur use in the Burmese python, Python molurus bivittatus. Copeia, 1982(1): 193-196.[https://www.jstor.org/stable/1444292]</ref> Si més no en una espècie, la Boa de Madagascar (''[[Sanzinia madagascariensis]]''), els esperons són també emprats per combatre; llavors són aixecats perpendicularment al cos i flexionats vigorosament contra les escates de l'oponent.<ref>Carpenter, C.C., Murphy, J.B. and Mitchell. L.A., (1978). Combat bouts with spur use in the Madagascan boa (''Sanzinia madagascariensis''). Herpetologica, 34(2): 207-212 [https://www.jstor.org/stable/3891678]</ref> S’ha afirmat que els esperons pelvians són parts retingudes de la cintura òssia i són petites potes posteriors [[vestigials]].<ref>{{cite web|url=http://www.animalfacts.net/reptiles/squamatessnakeslizards.html|title=Animals found in Africa|author=Malory, M.|accessdate=1 de juny 2020}}</ref> No obstant això, també s'ha afirmat que les esperons són escates modificades i no sembla que estiguin vinculades a cap estructura òssia.<ref name="Hoser" />
Els esperons d’aparellament masculí també es troben a la majoria d’espècies del gènere de camaleons ''[[Chamaeleo]]''.<ref>Boulenger, G.A., (1890). ''Fauna of British India. Reptilia and Batrachia.''</ref> Es pot trobar un esperó tarsal a la part posterior dels peus posteriors en [[Camaleó vetllat|camaleons vetllats]] masculins. Aquest és present al néixer i creix amb l’edat. S'ha afirmat que s'utilitzen en la cria.<ref>{{cite web|url=http://animal-world.com/encyclo/reptiles/information/reptile_glossary.php|title=Reptile Glossary of Terms: Herptiles and Arthropods|publisher=Animal-World|accessdate=1 de juny 2020}}</ref>
 
A la sargantana sense cames, els mascles es poden distingir externament de les femelles pels esperons a sota de cada extremitat inferior vestigial (una petita membrana).<ref name="Pou92"/> Aquestes membranes han estat descrites com "...extremitats inferiors extraordinàriament minvades".<ref>{{cite web|url=http://www.arkive.org/striped-legless-lizard/delma-impar/#ref6|title=Striped legless lizard (Delma impar)|publisher=ARKive|accessdate=July 2, 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20140306145605/http://www.arkive.org/striped-legless-lizard/delma-impar/#ref6#ref6|archive-date=2014-03-06|url-status=dead}}</ref>