Paradella crespa: diferència entre les revisions

La paradella crespa pertany a la família de les poligonàcies i una espècie pròxima a ella és Rumex obdutifolius. També s'anomena popularment llengua de bou, Acederaacedera, Agrellaagrella, arengada de porc, Paradellaparadella crespa, remenguera, Romaremeneguera, oma i Romarilromaril. La seva etimologia es basa en el nom genèric del llatí Rumex, el qual indica la forma de la fulla, mentre que el nom genèric indica la característica àsperaaspra i arrissadacrespa de la fulla, i provéprovinent del llatí crispus, que igualment es pot aplicar a un terreny; (un turó crespucresp, una pedra crespa).

La tija és herbàceaherbàcia i la seva ramificació és simpòdica. També té ratlles longitudinals i és simple o amb ramificacions en la part superior

Les [[fulles]] són lobulades i de disposició alterna. Les fulles basals són peciolades, amb el limbe ovat-lanceolat i base cunejadaacanalada o arrodonida i les caulinars presenten un pecíol curt o bé són sèssils. Les fulles superiors són més reduïdes.

La inflorescència és de panícula laxa. Té flors verticiladesverticil·lades disposades en panícules denses, estretes, ascendents, i de 10 a 50 cm de llarg.

El periant està format per sis peces; les externes són patents i les internes o valves erectes són tuberculadestubercúlides i acrescents en la fructificació. El seu color pot ser verd-blanc o rosat i sol florir a partir de l'abril.

** [[flavonoides]], com el catecol, quercitinaquercitrina, vitexina.

és antianèmic, remineralitzant cicatritzant, vitamínic, expectorant, estimulant de les defenses orgàniques, i també es pot atribuir l'acció de diurètic. Pel seu contingut en derivats antraquinònics hauria de presentar acció laxant suau, en canvi pel seu contingut en tanins també pot ésser utilitzat com astringent (antidiarreic) i, de fet, aquesta és la seva principal aplicació popular, a més d'hemostàtic local.

És lleugerament tòxica. Aquesta planta pot ser tòxica per al ramat i causa dermatitis a individus susceptibles. Pot ocasionar diarrea lleu i no ha de ser administrada a persones que estiguin prenent medicaments per disminuir el calci en sang.A més, no és recomanable la seva presa en dones embarassades. No utilitzar aquest remei en persones amb arrítmies, insuficiència cardíaca o hepàtica o renal, ja que pot provocar litiasi oxàlica, pel seu contingut en oxalats. També cal evitar la seva ingestió alimentària, japuix que lales intoxicacions se solen presentar com un quadre gastroentèric.

Es poden utilitzar d'1 a 2 ml de tint de llengua de vaca uns tres cops al dia. També es pot bullir una o dues cullerades de téte d'arrel de llengua de vaca i prendre tres cops al dia. Aquests preparats s'utilitzen fonamentalment com a laxants, ja que té petites quantitats de glicòsids d'antraquinona que afavoreixen aquest efecte. Aquesta s'utilitza també en l'herbolari tradicional per estimular la producció de bilis i així ajudar a tenir una bona digestió.A més, l'arrel d'aquesta planta s'utilitza també en tractaments homeopàtics; s'agafa el seu rizoma fresc amb finalitat de curar la bronquitis i les afeccions gastrointestinals acompanyades de diarrea.