|
En un mirall o espill, un feix de llum paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge virtual d'un objecte en la seva grandària i forma reals. Existeixen també miralls còncaus, on un feix de llum paral·lel és convertit en convergent, trobant intersecció en el focus de l'espill i distorsionant la imatge reflectida. Els espills convexos són aquells de curvatura invertida a aquella d'un mirall còncau, els quals provoquen un efecte oposat.
Els primers espills consistien d'una planxa polida de [[metall]], normalment [[plataArgent (element)|argent]]. Els miralls moderns consisteixen d'una capa prima d'[[alumini]] dipositat sobre una planxa de vidre la qual protegeix l'alumini i fa a l'espill més durador.
== Història ==
Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[plataArgent (element)|argent]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom de plateigd'[[argentament]]. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics. Durant l'alta [[edat mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el segle XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre làmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins al segle XVIII. El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el segle XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte movible i de dimensions reduïdes. Cap al segle XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat. Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa d'argent o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador. Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.
Durant l'alta [[edat mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins al s. XVIII.
El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat.
Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador.
Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.
== Miralls plans ==
* És ''virtual'', ja que està formada per prolongacions de raigs de llum, el que demostra que la imatge no existeix.
* La ''mida és la mateixa'' que la de l'obejcteobjecte. Quan nosaltres ens mirem al mirall, la imtage que hi apareix és tan gran com nosaltres.
* Les ''distàncies'' que hi ha entre l'objecte i el mirall, i la imatge formada i el mirall són ''iguals''. Si no fos així, quan ens miralléssimmiréssim ens veuríem més a prop o més lluny. Expressat de forma matemàtica: '''s = s''''.
* La imatge és del ''dret'', ja que sinó ens veuríem al revés.
* Apareix la ''inversió en profunditat'': la nostra dreta és l'esquerra de la imatge del mirall.
La determinació de la imatge obtinguda es fa mitjançant el diagrama de raigs, on es representen els raigs de llum i la imtageimatge formada a partir de l'objecte.
== Miralls esfèrics ==
=== Diagrama de raigs pels miralls esfèrics ===
; Còncaus:
* Quan l'objecte es troba '''més lluny del centre''' del mirall, la imatge es forma entre el focus i el centre, del revés i més petita.
* Quan l'objecte es troba '''a sobre del centre''', la imatge es forma just a sota, al revés i de la mateixa mida que l'objecte.
* Quan l'objecte es troba '''a davant del focus''', la imatge es troba a l'altre costat del mirall, del dret i més gran.
; Convexos:
* Només hi ha un únic cas, en què la imatge es forma a l'interior del mirall i, per tant, és més petita i virtual.
| 