Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
amplio
Línia 1:
{{esborrany}}
{{Infotaula persona}}
'''Jean-Baptiste Colbert''' ([[Reims]], [[29 d'agost]] del [[1619]] - [[París]], [[6 de setembre]] del [[1683]]) va ser elun ministredels deministres financesprincipals de [[França|francèsLluís XIV]]. Va exercir el càrrec de controlador general de les finances a partir de [[1665]] i els de secretari d'Estat de la Casa del Rei i de la Marina a [[1683]]partir de 1669, entots elfins regnata dela [[Lluísseva XIV]]mort el 1683.
 
ElVa entrar al servei del rei a la mort del seu protector [[colbertismeGiulio Raimondo Mazzarino|Mazzarino]], ési lava incitar Lluís XIV a fer caure en desgràcia el seu rival [[Nicolas Fouquet]]. Va inspirar i promoure una política econòmica [[intervencionisme|intervencionista]] i [[mercantilisme|mercantilista]] (que elldesprés vas'ha desenvoluparconegut com a [[colbertisme]]), basadaque enafavoria el desenvolupament del [[mercantilismecomerç]] i la [[indústria]] a [[França]] mitjançant la creació de fàbriques i monopolis reials i estatals. Malgrat la bona fama, en realitat no va aconseguir vèncer la pobresa; en gran part, per culpa del luxe exagerat de la reialesa i de les guerres contínues.<ref>Philippe MINARD, <nowiki>''La fortune du colbertisme, EtatÉtat et industrie dans la France des Lumières''</nowiki>, Paris, Fayard, 1998.</ref> Va elaborar el ''Code noir'', que regulava l'administració de l'[[esclavatge]] a les colònies.
 
Sembla que Colbert es va inspirar en els escrits de Barthélemy de Laffemas, economista i conseller d'[[Enric IV de França|Enric IV]]<ref>[http://www.universalis.fr/encyclopedie/barthelemy-de-laffemas/ Barthélemy de Laffemas], ''[[Encyclopædia Universalis]]''.</ref> : Laffemas havia desenvolupat sobretot el comerç colonial i la indústria tèxtil, els dos sectors als quals es va consagrar especialment Colbert amb la seva gestió de les finances públiques.
 
Home de gran cultura, va intentar activar l'[[economia de França]] fomentant les manufactures i el comerç, especialment el marítim (va fundar la marina mercant francesa). A més, va impulsar la creació de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]].
 
== Biografia ==
=== Orígens ===
Tot comença amb Jehan Colbert ([[circa|c]]. 1450 - 1512). Aquest « paleta » no és obrer, sinó empresari: proporciona materials de construcció a la seva ciutat de [[Reims]], que està fortificant-se. Segons el costum de l'època, es casa al voltant de 1492 amb la filla d'un altre subministrador de material, Marie Thuillier, primer signe de l'[[endogàmia]] que caracteritza els Colbert, els seus aliats i els seus mitjans<ref>Com va demostrar l'historiador Jean-Louis Bourgeon, l'ascensió dels Colbert s'allarga durant cent cinquanta anys, durant els quals la família aprofita la mínima ocasió i es distingeix per un dinamisme increïble. Cada generació ofereix diversos membres capaços de mantenir el conjunt i de promoure'n els millors.</ref>. Aquesta unió dona dos fills i una filla. El gran, Gérard ([[circa|c]]. 1493 - 1571), és l'avantpassat de Colbert<ref>[http://racineshistoire.free.fr/LGN/PDF/Colbert.pdf Famille Colbert] consultat el 2 de juliol de 2019.</ref>.
 
=== Família i joventut ===
Jean-Baptiste Colbert pertany a una família de mercaders rics i banquers, de vegades especuladors i sovint usurers de la ciutat de [[Reims]]. Aquesta família - de petita noblesa - es proclamava descendent d'una il·lustre i antiga noblesa escocesa (cosa més que dubtosa). En realitat l'avantpassat de sisena generació, Oudard III Colbert, ja era, al {{segle|XV}}, senyor d'algunes terres (Magneux i Crèvecœur)<ref>Jean-Louis Bourgeon, ''Les Colbert avant Colbert. Destin d’une famille marchande''. Travaux du Centre de Recherches sur la Civilisation de l’Europe moderne, Paris-Sorbonne. Paris, Presses universitaires de France, 1973, 270 p.</ref>.
 
Jean-Baptiste Colbert és fill de Nicolas Colbert, senyor de Vandières i de la seva dona Mariane Pussort, filla del senyor de Cernay.
 
Al contrari del que diu la llegenda, el pare de Colbert no va ser mai [[Draper (ofici)|mercader de teles]], sinó recaptador general i pagador de les rendes de la ciutat de París, a més de negociant. Colbert també és nebot del conseller d'Estat [[Henri Pussort]], que l'ajudarà en la seva carrera.
 
De la joventut de Colbert, en canvi, se'n coneix poc: després dels estudis en una escola dels [[jesuïtes]], el seu pare l'envia el [[1634]] a [[Lió]] per fer d'aprenent amb els Mascrany, banquers associats amb els Lumague i finalment amb notari parisenc, que era el pare de [[Jean Chapelain]].
 
== Referències ==